Excelentísimo Y Reverendísimo Monseñor Dr.
D. Juan Antonio Reig Pla, por la gracia de Dios y la Santa Sede Apostólica,
Obispo de Alcalá de Henares.
Així consta en la presentació
d’aquesta persona amb tant de títol en superlatiu, doctorat en universitats del
gremi i emparat en la gràcia de Déu i la Santa Seu Apostòlica. He de confessar
que se’m fa difícil escriure sobre qui és portador de tanta pompa celestial,
sense sentir una mena de vertigen humà, un mareig d’aquells que, de sobte, et
fa caure al terra, com caigué en son dia Saulo de Tarso, davant una lluminària
brillant i una veu de tenor que enlletgia la seua conducta, segons conten els
evangelis.
La part més humana, allunyada de
tanta intangible bondat, ens diu que va nàixer de dona i home, com tothom, més
concretament, d’Amparo i Manuel, un dia 7 de Sant Fermín de 1947 a Concentaina,
mentre Pamplona corria davant dels bous. Per damunt sabem que fou batejat a la
parròquia de La Asunción de Santa María, de Concentaina, que quatre dies
després va estar batejat en la parròquia de La Asunción de Santa María, de
Concentaina, que va rebre la primera comunió en la parròquia de La Asunción de
Santa María, de Concentaina i que fou confirmat en la parròquia de La Asunción
de Santa María, de Concentaina, a l’edat de dotze anys.
Si repassem en alentiment aquesta
breu infantessa s’hi adonarem que el senyor bisbe estigué sempre sota la
influència de La Asunción de Santa María, de Concentaina – una dona-verge, per
cert – i clar, si hem de ser francs, tanta mel acaba per amargar i explica
perquè fart de carn es va posar a monjo.
L’actitud antifeminista del bisbe és intolerable. De tant en tant clava
el cap on no toca i desqualifica les dones, adduint que “el feminismo ha ganado
terreno en el campo de la opinión y la cultura, y ha ido evolucionando bajo el
influjo de distintas ideologias, pasando a la pretensión del empoderamiento de
la mujer, al feminismo radical o al feminismo ginocèntrico... El feminismo es
la deconstrucción de la persona”. També ha explicat que l’avortament és
comparable a la guerra civil i al Holocaust i que “la libertad de la mujer no
se puede corromper defendiendo el derecho a decidir, apoyando el derecho a
acabar con el hijo engendrado”.
Si, després d’aquestes perles, i
d’altres que no venen al cas, alguna persona en dos dits de front pot pensar
que el senyor Reig parla des d’una càtedra protegida per Déu, crec que s’ho ha
de fer mirar. Jo sempre he pensat que els dolents duren més que l’arna, per
això espere que el bisbe Reig estiga molts anys desbarrant i que mai no deixe
buida l’amollida poltrona que ocupa, car personatges com ell contribueixen a la
transmissió d’idees tan retrògrades, i que atempten tant flagrantment contra la
dignitat de les persones, que no hem de trigar gens en contemplar les esglésies
buides. Ell, i altres com ell, estan fent-li un mal servei a l’Església. Que
duren molts anys i que apuren el calze de la ignomínia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada