L'AJUNTAMENT ENS HA DECLARAT LA GUERRA

Escoltant La Pavana, de Fauré, per minvar els efectes de la guerra que ens ha declarat l’ajuntament. Els ciutadans d’algunes zones del poble no podem caminar normalment, car hem d’esquivar enderrocs, voreres alçades per màquines infernals, amb puntes que tot ho trenquen, tanques de filferro, operaris mesurant metres i centímetres, marcant línies rectes verdes i grogues i roges i tot, absolutament tot, produint una cridòria humana, barrejada en soroll de motors grossos i potents, que fa tremolar els blocs de cases classificatòries, i trontollen el martell, l’enclusa, el lenticular, l’estrep i els timpans de totes les orelles que van i venen arreu, apegades als caps irregularment i en diferents fisonomies i sensibilitats. De vegades paga la pena estar cec i sord, per no veure ni escoltar que, definitivament, ens han

declarat la guerra i les màquines d’alçar, triturar i transportar, de moment ja han guanyat el carrer, en contrapunt als drets dels veïns, que anem perdent el tros, ínfim però tros a la fi, que ens correspon per veïnatge. La guerra, però, continua i ens batrem en les trinxeres de la civilització per arribar a una pau de carrers estrets, voreres amples, estacionaments en franca minva, queixes ciutadanes – i on aparque jo ara? – i adalils dels que manen i mamem de la mamella de tot allò que es mou. Mamaran de les obres i guanyaran la guerra. Jo apostaria que sí, que xuclaran, guanyaran la guerra i si ens descuidem, tornaran a ser elegits per ocupar quatre anys més la poltrona, ara sense guerres per obres. Estar i poder mamussar indiligentment, inactivament i en galloferia, fins les properes eleccions, és com trobar-se una mina d’or i apropiar-se d’ella. I a viure, que la vida és per a quatre i molts no estem en el quartet.