El cinisme del PP va in crescendo vertiginosament, ara, quan la persona que
els pesava com un mort damunt dels seus interessos de partit, ja ha finat i
s'ha emportat a la tomba un munt de secrets que només ella coneixia, amb la connivència
de les persones de la seua màxima confiança en l'ajuntament de València durant anys
i panys. El PP, però, ha estat qui més ha exprimit la rendibilitat que li ha
suposat tenir una alcaldessa com Rita Barberà, que aconseguia resultats tant incontestables.
Rita, després de les mostres de tot el que podia donar al PP, va ser
glorificada fins a l'excel·lència, lloada i gairebé portada als altars. Una
vegada, però, que començà a eixir a la llum tota la porqueria que l'ajuntament de València
amagava, davant la possible explosió d'una Rita en declivi per la pèrdua de
l'alcaldia, per la corrupció generalitzada, pel malbaratament de l'erari públic
en obres faraòniques que han convertit l'ajuntament de València en uns dels més
endeutats d'Espanya i acasada per la justícia, el seu partit la va fer senadora,
i per tant persona aforada, la qual cosa la protegia contra qualsevol tribunal
"menor". Ara bé, quan la justícia se li va acostar perillosament, el
PP li va exigir que abandonara el partit, cosa que va fer, encara que com
tothom sap, ella mai no renuncià al seu escó. A partir d'aquest moment, tota la
gent jove del PP declarà, per activa i per passiva que, a més d'abandonar el
partit, Rita havia de renunciar a l'escó que la protegia, donar explicacions i
marxar a casa. Entre els demandants estava la Bonig, presidenta del PP a Valènci,
punta de llança en contra de Rita Barberà, Pablo Casado, Hernando i tota la
gent jove i neta. Entre els majors, i les vaques sagrades, començà a ser tractada
com havia estat Barcenas: "esa persona ya no està en el PP" i un
immens fossat comença a rodejar Rita, un clot d'indiferència que, per a una persona
que tenia el carnet número tres del PP i un poder absolut en el partit, va resultar
definitiu en sentir-se sola i abandonada al grup mixt, on cap ni un li dirigia
la paraula.
Ara, però, els que tant se l'estimaven ploren i llencen flors i més flors
damunt la mort de Rita Barberà, però el PP, a bon segur, respirarà més
tranquil, perquè ella negava tenir informació del funcionament del seu partit i
no sabia si havia una caixa B o si la corrupció s'escampava al seu voltant. Amb
la seua mort (la sisena entre persones implicades en judicis per corrupció) el PP
dormirà tranquil, encara que ho neguen, perquè de l'entramat municipal per
delinquir, ella, la virreina de València, ho sabia tot i la mort tot ho tapa,
bo i roí.
