EL REI DIXIT

Recentment el monarca espanyol ha estat sotmès a una operació de pulmó, i com que l'home volia donar exemple del que cal fer en èpoques de crisi ferotge - com la que alguns, molts, massa, dissortadament, estan patint ara, encara que altres no - va decidir operar-se en la sanitat pública. Per això, va triar l'hospital que més li interessava entre la xarxa que conformen tots els centres hospitalaris d'Espanya. També dels autonòmics, que el rei també mana sobre les autonomies. Com és natural, va demanar els millors especialistes i, com no podia ser d'una altra manera, eixe centre hospitalari, emocionat per haver estat distingit per a tan enorme succés, va fer tot el possible perquè el sobirà s'hi trobes còmode i ben a gust. A tal efecte el van esborrar de les llistes d'espera - algunes d'uns quants mesos - li van assignar el personal sanitari més preparat i amb major experiència i, a més a més, buidaren una planta de l'hospital per millor servir a l'il·lustre pacient, a tota la seua parentela i el seguici que anava a acompanyar-lo. No, no, la reina no ha dormit a un sellò d'aquells mig pelats i desventrats que acostumen a haver als hospitals públics, ni tampoc l'han despertada a primeres hores del matí per prendre-li la temperatura al seu home, ni ha passat la nit en vetlla tenint cura dels goters. I clar, davant  de tantíssima bondat, el rei, en rebre l'alta hospitalària i situar-se davant d'eixa plèiade de periodistes panxeplenes, llepaculsreials i noséquantescosesmés, que cobreixen tots els moviments de tan egregi senyor, no ha tingut cap inconvenient, el rei dic, en proclamar a dretes i esquerres que tenim una seguretat social òptima, possiblement la millor del món, en una ostentació publicitària capaç de convèncer tothom, entre les rialles i apludiments dels llagoters de costum. Tothom, excepte aquells que acaben per traspassar la ratlla definitiva esperant una solució; aquells que penen en les llargues llistes d'espera patint circumstàncies ben difícils d'explicar; aquells que van morint en vida entre esperes inacabables a les consultes plenes de gom a gom; aquells que han de sofrir un tracte indigne d'alguns professionals que creuen estar fent-te un favor en atendre't; aquells que han de suportar  companyies penoses en una habitació una miqueta més gran que un mocador, gairebé sense aire per respirar ni lloc per a moure's, i bé, en definitiva, aquells que no són reis, ni bisbes, ni papaderoma, ni presidents de govern, ni ministres, ni directors generals, ni presidents autonòmics, ni consellers, ni alcaldes, ni intel·lectuals i/o artistes de renom, ni personatges de la faràndula en plena florida, ni milionaris a l'ús.Clar, el rei va oblidar dir que a ell el van servir "a cuerpo de rey", i a la resta no.