QUÈ PASSA AMB LA TRINI?

No, no vaig a escriure sobre el misteri de la trinitat - sí, alló del tres en un, com l'oli . em pregunte simplement què ha passat amb Trinidad Giménez, la nova ministra d'exteriors. Recorde que no fa massa temps, Trinidad Giménez era una de les persones habituals en les manifestacions pro sahrauís, de les més actives, d'aquelles que s'hi deixen notar per allò de "la coherència personal": i és que les persones d'esquerres, les persones de bé, no poden consentir l'extermini que s'está duent a terme al territori saharià abans espanyol. Tampoc no poden - seguim amb allò de la "coherència personal i política - quedar-se de braços creuats davant l'ocupació il·legal que el Marroc del rei-dictador Hassan VI, ha fet d'un pais que mai no li ha pertangut. Naturalment - i seguim amb la coherència manifesta de la Trini - les persones amb consciència social, com ella, no poden consentir de cap de les maneres les mitges tintes i la tebiesa dels governs espanyols per solucionar el problema, o això deia quan manava el tio del bigoti. Com és d'esperar - continuem amb el discerniment progresista-socialista-trinitari - les persones esquerranes i socialistes tenen com a deure ineluctable l'obligatorietat de denunciar les politiques-mentida de les organitzacions internacionals que dicten, dicten i dicten i amb això curen les seues consciències, sense adoptar cal altra mida  que fassa fora del Sahara els usurpadors, assassins, torturadors i lladres que han pres per casa seua la que no és.

Ara, la Trini, la Trinidad Giménez s'asoma al poder i de sobte, "donde dije digo, digo diego" i davant la mateixa situació comença a llençar suavina sobre l'assumpte manifestant que cal conduir el cas amb prudència, que hem de seguir els dictamens de l'ONU, que la diplomàcia és el camí, que no cal tenir pressa en estos temes tan delicats i bla, bla, bla... Perquè mentrestant, els sahrauís continuent estant sense terra, segueixen morint torturats a les presons marroquines, el retorn a les seues terres sembla més impossible cada dia, han de seguir vivint en campaments odiosos exposats a la fam, a la set, a la falta de tota mena de condicions imprescindibles per viure dignament en espera de tornar als seu Sahara, i aquells que gosaren de tornar als territoris ocupats, són considerats terroristes i/o, como a mal menor, ciutadans vigilats d'última categoria.

Què farà ara la Trini?, què passarà amb ella? què ha ocorregut amb la seua coherència político-social-humanitària, solidària-planetària-progresista?. Passa que la Trini és ministra d'exteriors, enganxada al sistema sense cosoneries, i clar, la pela i la poltrona són coses ben diferents  de la demagògia mentidera que estos personatges trepadors estan disposats a llençar arreu, sense ordre ni concert, per tal d'escenificar magistralment la partitura que els toca per continuar vivint , opíparament, de la política. La Trini, musa indiscutible de Zapatero, que ja ha perdut dues eleccions: una per l'alcaldia de Madrid, en 2003, en patacada descomunal inclosa, i l'altra contra el seu company de partit, Tomás Gómez, ha rebut com a premi per la seua constància, inoperància i docilitat el ministeri, i ja ho sabem...el tren només passa una vegada, i si per agafar-lo cal renunciar a la coherència personal i canviar de xaqueta, doncs es canvia i ja està, que la vida són dos dies i un ja està passat.