CONTRA LA POR

L’any 1968 Raimon Peleguero va escriure una cançó que duia per títol CONTRA LA POR. La primera estrofa deia: “Anem dient les coses pel seu nom/ Si no trenquem el silenci/ morirem en el silenci”. I crec que és moltíssima la gent que no vol morir en el silenci odiós i estèril; pense que hi ha una part majoritària de l’actual societat que està farta d’amagar-se, darrere d’una carasseta que lluïm per coherència personal malentesa, encara que no estem en Carnestoltes. Ja és arribada l’hora de dir, ben alt i ben clar, que vivim en un país de pandereta, rodejats de politicastres amorals que només cerquen el benefici personal que dóna una poltrona suculenta, d’empresaris que volen omplir-se bé les butxaques a costa del treball d’altres o de tancar portes quan el vent no aporta dividends molt favorables, i d’una justícia polititzada que dicta atenent la corrent política que representa o dels actors que jutgen. 

Els polítics del PSOE i del PP, La Casta dels Intocables, permetran als seus amics els empresaris, pujar el rebut de la llum un 9,8%, el gas un 3,9%, els ferrocarrils de rodalies un 3,1%, la gasolina un 23% en l’últim any, l’IVA del 16% al 18 i un etcètera que amargarà la vida de molts treballadors en precari, de viudes, d’aturats i de pensionistes, que s’han de conformar amb pujades de sous i pensions de l’1%, si tenen sort de “no ser congelats”, mentre ells es posen de seguida d’acord en pujar-se el sou en percentatges impensables per a la resta dels ciutadans i que no tenen res a veure amb els que apliquen a la societat que representen. Això si, uns parlen de reduir “el dèficit  tarifari” i els altres de què és una vergonya, però en qualsevol cas, estiga qui estiga en el poder, les coses seguiran de mal en pitjor per a tots aquells que no pertanyen, pertanyem, a La Casta dels Intocables.

Mentrestant, Fabra, el poderós president del PP a Castelló, per exemple, ha vist com l’Audiència Provincial ha sobresegut quatre dels cinc delictes fiscals contra Hisenda, comesos durant el període comprès entre els anys 2000 i 2003, que se l’imputaven. El presi se n’ha eixit de rosetes, content i reforçat. I en l’altra cara de la tragèdia econòmica que vivim, les execucions hipotecàries impulsades des de la banca segueixen superant tots els records: en 2008 el percentatge va augmentar en un 126%; en 2009 ho va fer en un 59% més (93.319 hipoteques executades) i durant el primer trimestre del 2010 s’hi van consumar 27.561 processos, i aquestes són dades del Consell General del Poder Judicial, que això si que ho fa bé. En un tres i no res fa fora de casa una família i la deixa al carrer amb una mà davant i l’altra al darrere, sense altre modus vivendi que la caritat aliena. Amb els poderosos, com Fabra, demoren i demoren i demoren fins que el delicte prescriu. I ells, rics que rics, com els grills, i amb bones cases i millors sellons sota el seus culs divins, per veure tranquil·lament com ve el vent per a decidir si es queden ací o marxen a un paradis fiscal on amuntegar els euros que roben als desgraciats o a la hisenda pública.

Ja toca denunciar, alt i clar, sense caretes ideològiques, la nul·la moralitat dels polítics que consenten abusos contra els més febles del poble, a la vegada que ells s’omplin ben bé les butxaques i es blinden pensions milionàries en condicions impensables per a la resta dels mortals; ja és hora de pregonar a plena veu totes les anomalies en què incorre aquesta justícia, que fila prim per a uns i molt gros per a uns altres; ja és el temps d’oposar-se a totes les rucades que estem sofrint el poble planer i sense privilegis, perquè com deixà escrit Salvador Espriu:”

              Bevíem a glops 
                   aspres vins de burla 
                   el meu poble i jo...