LA JUSTÍCIA ÉS UN "CACHONDEO"

Pedró Pacheco, alcalde de Xeres de la Frontera, es va fer famós quan poc després d’estrenar-se la democràcia va afirmar que la justícia es un cachondeo.  Aquella asseveració fou molt contestada pels polítics i jutges d’aquell temps i ben a punt estigué de costar-li un disgust seriós a l’alcalde, però la qüestió és que molt possiblement Pedró Pacheco s’hi quedes curt en la seua apreciació de la justícia, perquè avui sembla tenir més vigència que mai tenint en compte les controvertides – si no capritxoses – sentències que els jutges venen aplicant amb criteris difícils d’entendre per la ciutadania.

Santiago del Valle, presumpte autor de la mort de Marí Luz Cortès, fou condemnat a dos anys i nou mesos de presó pel jutjat d’assumptes penals, número 1 de Sevilla, el titular del qual és Rafael Tirado, per haver abusat de la seua filla menor, sentència que fou confirmada per l’Audiència de Sevilla en desembre de 2005. Ara bé, l’execució d’esta sentència va estar paralitzada més de dos anys, el que propicià que Santiago del Valle estiguera lliure i aprofitant-se d’eixa circumstància assassinarà a la xiqueta d'Huelva, com ha quedat demostrat.

 La Comissió Disciplinaria del Consell General del Poder Judicial va decidir per tres vots a favor (els progressistes Montserrat Comas,  Maria Angeles García i l’independent Agustí Azparren) per dos en contra dels conservadors Pablo Ríos y Juan Pablo González va imposar al jutge Tirado una multa de 1.500 euros per una falta greu, assegurant que tant la natura de les penes imposades, l’execució de les quals es va dilatar de manera indeguda (presó i mides de seguretat) com els fets que motivaren la condemna requerien d’un especial zel en la tramitació de la corresponent executòria _(sic). A Juana Gálvez, secretaria judicial del jutjat del jutge Rafael Tirado, li va caure una sanció de dos anys de suspensió d’ocupació i de sou, per la gravetat del perjudici causat als ciutadans amb la seua actuació_(sic). 

Fa uns dies, un diari nacional informava de què un jubilat havia estat detingut per vendre uns manollets d’espàrrecs, que ell mateix havia fet pel camp, perquè la pensió no li’n dóna bastant per acabar el mes sense haver de passar fam. Al pobre home li han posat una sanció que l’obliga a pagar 1.500 euros, i com ell no els té, tem que li embarguen la casa.  

Com va dir l’alcalde Pacheco, la justícia és un cachondeo. Encara més, n’és un desgavell, un desori, una burla a la intel·ligència que no aplica el mateix raser i dicta atenent l’estat d’ànim dels jutges i fiscals, la submissió al poder executiu, valoracions polítiques i idees personals i moltes altres circumstàncies que no tenen res a veure amb l’esperit de la justícia. I si no és així, com s’explica que tinguen la mateixa sanció un jutge que ha deixat en llibertat un violador de menors que acaba assassinant una xiqueta, i un pobre jubilat que, per apaivagar la fam, ven uns manolls d’espàrrecs a un cantó del seu poble?. Com s’argumenta que el màxim responsable d’un jutjat se’n sortisca millor parat que la seua secretària?

La justícia té dues vares de mesurar: una flexible i tova per als amiguitos del alma i companys d’ideologia i/o partit, i una rígida i dura per als enemics i el poble en general. I això els hi va bé, a ells i als polítics de torn que els propicien els sellons des d’on miren el món amb distància per no tacar-se i des d’un enorme núvol, ric i confortable, bastit només per a ells, exclusivament per als jutges i fiscals que apliquen la norma amb disbarats constants i comportaments antidemocràtics, sense pudor ni cap senyal de penediment.