I ES VA QUEDANT A SOLES

I es va quedant a soles, com l’1. L’alcalde de Sagunt la passada legislatura, el senyor Castelló, del PP per més senyes, com a cap de la llista més votada a la ciutat – amb l’ajut incommensurable de la societat portenca saguntina – en altres temps tan proletària i combativa per l’ideari de les esquerres – va cercant un soci de govern per guanyar una majoria que pensava obtenir només a les urnes. Però vet ací, que li està eixint el tir per la culata i a punt està de morir – políticament – tirotejat per la seua pròpia arma: no ha aconseguit la majoria absoluta tan cantada ni troba qui l’acompanye a fer el nou curs polític. I clar, si no formes part dominant de la cúpula – com és el cas de Camps i altres politicastres relacionats amb la trama Gürtel – aquestes coses, al PP estant, s’hi paguen molt cares.

A Castelló no sabem si li han regalat vestits els seus  “amiguitos del alma”. Tampoc no sabem si ha fet malversació de fons públics, però sabem que li van regalar una joguina en forma de partit polític en el poder, que ell, i només ell, l’ha fet rodar com ha volgut. Si Castelló ha pensat que alguna peça de la joguina no encaixava bé o li molestava per manejar-la, se l’ha treta de sobre i l’ha llençada lluny del seu àmbit. Ha anat deixant “aspirants” a la cuneta amb la mateixa facilitat que jo em canvie de mitjons, esdevenint un tsar capritxós que ha fet i desfet al seu albir. La mateixa política ha fet a l’Ajuntament de Sagunt, sense mostrar cap tipus de pudor en coquetejar amb qui li ha pogut fer el cul gros, sense pensar, o sí, que un dia aquesta manera de fer l’obligaria a tenir que pegar moltes bandades perquè ningú no li moguera el selló.

Ara que el PP, el seu partit,  ha esdevingut una màquina d’escombrar, que més promte sembla el cavall d’Atila que no altra cosa; ara que el partit del senyor Castelló apuja com la bromera per tot arreu; ara que el PP acaba sense pietat amb els feus del PSOE; ara que el Partit Socialista Obrer Espanyol no és ni partit, ni socialista, ni obrer, ni alternativa de res; ara que les esquerres han quedat reduïdes a simples comparses de parlaments blaus; ara resulta, que el PP més dretà del senyor Castelló ha perdut gairebé tots els vots de Sagunt, ciutat vella, i el seu electorat més tradicional no li ha fet costat, quan ell creia que se la sabia molt llarga i dominaria la situació com sempre ha fet: jugant a ser l’emperador populista d’un poble que, per polítiques com la que ell practica, mai no acaba de consolidar-se i ser el que ha de ser. Si no arriba a ser pel vot de la societat portenca, que sempre ha presumit de ser d'esquerres i molt proletària i ara ha votat PP majoritàriament, la catàstrofe pepera haguera esdevingut comatosa.

En definitiva, l’ambigüitat de Castelló ens ha deixat un Ajuntament sense un cèntim gastador, després d’haver fet desaparèixer com si foren fum els molts diners enviats pel govern central, el diners lliurats pel govern autonòmic, els diners produïts per la constitució de l’empresa Aigües de Sagunt, i tots els generats per la venda de sol municipal a la zona nord del Palància. I encara més, ha demanat un préstec de nou milions d’euros per acabar de pagar, entre altres, tots els sobrecostos de les obres que ha fet, en detriment d’algunes que hagueren estat més necessàries, menys costoses, més útils i això sí, amb rendiment polític inferior, que tot s’ha de dir.    

Estaria bé que ningú no pactara amb el senyor Castelló i que “el marró” que ell, i només ell, ha provocat a l’Ajuntament de Sagunt, de vegades per supèrbia, de vegades per anuència amb altres forces polítiques a les quals ha consentit el que no és admissible, se’l menjarà ell a soles, com li va ocórrer a Juan Palomo, que ell s’ho cuinava i ell s’ho menjava.