Ahir dissabte, 5 de novembre, per recomanació directa vaig visitar la Fira de Mascarell, i encara que jo coneixia de fa molt temps el poble, mai no l’havia vist amb aquell ambient firal ni amb els seus carrers tan plens de diversitat. Tampoc no m’hi havia trobat mai amb tants problemes per aparcar, la qual cosa dóna a entendre l’extraordinària multitud de visitants que rep la pedania de Mascarell en fira.
Hi vaig quedar encisat veient aquells carrers prims, minúsculs i de perfecte traçat medieval, plens de “paradetes” ocupant cadascun dels carrers i placetes del petit burg, i un multitudinari riu de gent vinguda de tot arreu, amb vehicles particulars i autocars, que mutaven el paisatge cítric de la zona. Al capvespre estant, els carrers eren adornats amb odalisques dansant a so de tabals, cascavells i dolçaines, i grups de gent vinguda de l’Àfrica equatorial enriquint-nos de diversitat amb coreografies magnífiques, cossos d’eben, músiques estranyes i llengües de sonsònies desconegudes.
I a la fira de Mascarell vaig trobar dues amigues de fa molts anys, estimadíssimes, Mònica i Geni, vestides a l’ús i regentant una paradeta de pedres de tot tipus que serveixen per curar les melangies, els abandonaments espirituals i els físics; que fan fugir els dolors d’ossos, la desmemoria i la desinformació; que inciten a créixer en el positivisme i en l’alegria, i un llarg etcètera que només elles poden i saben explicar. Em van dir que van estar al proppassat mercat medieval de Morvedre, però no les hi vaig trobar. Repetiran el proper any i les tindrem de nou amb nosaltres.
Recomane totes dues coses: que visiteu la fira de Mascarell i que al Mercat del 9 d’Octubre de Morvedre busqueulesmeuesamigues, que sentireu com, al caliu de les seues pedres, l’esperit creix i les males hores us abandonen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada