PERSONATGES TENEBROSOS: De com uns pocs ho dominen tot.

 

Lucas Papademos: actual Primer Ministre grec no electe pel poble democràticament  a les urnes. Ha estat:

Governador del Banc de la Reserva Federal de Boston entre 1993 i 1994.

Vicepresident del Banc Central Europeu de 2001 a 2010.

Membre de la Comissió Trilateral, lobby neoliberal fundat per  Rockefeller,  des de 1998 fins ara.

Governador del Banc Central de Grècia entre 1994 i 2002, període en què es van falsejar  els comptes del deute i del dèficit públic del país, amb l’ajut actiu de Goldman Sachs, el que va ocasionar en gran part la crisi que sofreix Grècia.

Mario Monti: actual Primer Ministre italià no electe pel poble democràticament a les urnes. Ha estat:

Director de la Comissió Trilateral abans esmentada.

Membre de l’equip directiu del grup Bilderberg, lobby neoliberal similar a Goldman Sachs.

Assessor de Goldman Sachs entre 2002 i 2006, període en què amb l’ajut d’aquest Grup es van falsejar  els comptes del deute i del dèficit públic de Grècia i la va sumir  en la greu crisi que ara pateix.

Mario Draghi: actual President del Banc Central Europeu. Ha estat:

Director Executiu del Banc Central Europeu entre 1985 i 1990.

Vicepresident per a Europa de Goldman Sachs entre 2002 i 2006, amb càrrec operatiu. De fet, en juny de 2010, Draghi va ser preguntat pel Comitè Econòmic del Parlament Europeu per les seues activitats en Goldman Sachs, en relació a l’ocultament del dèficit i del deute a Grècia. No deixa de ser graciós, per no dir tràgic, que qui havia d’haver apagat el foc treballara per a l’entitat que va facilitar a Grècia la possibilitat d’amagar la realitat dels seus comptes als seus socis europeus.

Goldman Sachs, també conegut com el vampir dels mil tentacles, és un dels grups d’inversió i de poder financer més gran del món, embolicat en nombrosos escàndols per possibles fraus milionaris, i posat constantment, en el punt de mira com un dels instigadors de l crisi mundial, en benefici propi. Alessio Rastani, un jove aficionat de broker, va dir en la BBC que “els governs no dirigeixen el món, el governa Goldman Sachs” i sembla ser que és una opinió bastant generalitzada. Entre Goldman Sachs, JP Morgan, Citibank i Bank of Amèrica concentren pràcticament la totalitat del risc en productes derivats de totes les entitats del Estats Units, és a dir, 16 vegades el producte interior brut d’eixe país, que passa per ser la primera economia del món. Estes entitats fan exposicions creuades – com diu Rajoy en la seua verborrea política – és a dir, aposten per una cosa i també per la contraria, la qual cosa implica que si la cosa va bé ells s’inflen de guanyar diners i si va mal, la conseqüència la vam aprendre en la fallida de Lehman... ens quedem amb una mà davant i l’altra darrere. Per la nòmina de Goldman Sachs han passat, i passen, personatges que condueixen l’economia mundial, i en les finances dels països més poderosos del món sempre hi ha un ex de Goldman Sachs, com és el cas de Papademos, Monti i Draghi, entre altres