LA REFORMA BANCARIA DE DE GUINDOS

No em resulta gens fàcil haver de conviure amb la supèrbia d’aquesta gent del PP que incomprensiblement ha copat tots els espais d’influència recolzant-se en la gestió socialment nefasta del PSOE, un partit social demòcrata que no ha sabut dir que no a les exigències neoliberals de l’Europa de Merkel, i ha acabat aplicant polítiques d’afavoriment dels poderosos en detriment, especialment, de la seua nòmina d’afiliats i de votants, a la qual ha enfonsat en la misèria més agra imaginable. Canten els números: gairebé cinc milions d’aturats. Canta la situació: una societat amb desigualtats inimaginablement desproporcionades que sobrepassen els pitjors auguris.
Ara, els que han pres el poder, el PP de Rajoy & cia, com que encara no en tenen prou, van a fer noves reformes estructurals en tots els àmbits econòmics. Serà una reforma més d’aquelles que no condueixen enlloc, llevat de l’abastament desmesurat de les opulentes butxaques dels poderosos, que estan ben senyalitzades per que no s’hi erre el camí i els beneficis milionaris vagen a parar fora de les seues caixes. Una reforma més en una llarga llista que només ha servit per minvar els salaris dels treballadors – objectiu base de totes les reformes – congelar les pensions i rematar els beneficis socials que tant han costat conquerir, i desdibuixar l’ensenyament i la sanitat per acostar-les a la gestió privada que, naturalment, anirà a càrrec dels seus amiguitosdelalma.
El ministre d’ Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat una reforma bancaria - incloent noves fusions de caixes i bancs - que, segons ha dit ell,  revifarà l’economia espanyola. Entre altres, ha informat que reduirà el preu de les vivendes i les ficarà en el mercat perquè la gent les puga comprar, allò que és diu a preu de moma. Però, qui les podrà comprar amb una allau de retallades salarials continuades que pul•lula sense mesura sobre dels nostres caps com una espasa de Damocles, amb uns contractes de treball que l’empresariat vol en precari, amb unes condicions laborals infames, amb un descens innegable del poder adquisitiu de les famílies, i amb quasi cinc milions de treballadors aturats i sense futur? Segurament les comprarà el mateix De Guindos, eminència econòmica que des de 2006 fou Conseller Assessor per a Europa de Lehman Brothers i director de la filial del banc per a Espanya i Portugal fins a l’estrepitosa fallida de Lehman Brothers, una bancarrota de la qual ell va ser participe, una pífia que arrossegà Europa a la ruïna que ara viu, i molt especialment als més dèbils, entre ells Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda i Itàlia. Si de cas, aquesta nova reforma de De Guindos servirà per afavorir una vegada més els interessos de la gran banca, perquè gràcies a ella tindrà oportunitat de poder desfer-se de les vivendes procedents de les execucions hipotecàries per impagaments i de treure’s de sobre un llastre que pesa com una llosa. Però insistesc, no seran els treballadors – pagadors principals de la crisi – que podran comprar les vivendes.
A consciència de cadascú queda si s’hem de fiar d’aquestes reformes que De Guindos proposa seguint les línies matrius de la nefasta política neoliberal del govern.