LA TOMBA D'AUSSIAS MARCH

Com explica Paco Cerdà al diari Levante, l’arquebisbat de València ha consentit que algun descastat acumule sobre la tomba del poeta Ausiàs March, que hi ha a l’Església Catedral-Basílica, Metropolitana de l’Assumpció de Nostra Senyora de València (la Seu per als valencians) totes les cerques metàl·liques que han sobrat en la celebració del 9 d’octubre. Sens dubte, una absoluta falta de respecte pel sepulcre i la memòria del millor poeta valencià que ha donat la història fins ara.

Vull pensar que això haurà segut cosa d’algun operari que, segurament, desconeix qui fou, és i serà, Ausiàs March. Però clar, si els tirs van per eixe camí tota la culpa no seria de l’operari indocumentat, ans al contrari, la major part se l’hauria d’atribuir a qui ha de procurar que el nostre patrimoni no es faça mal bé, que no es tape i que tinga un aspecte digne, especialment quan pot ser motiu de moltes visites per tractar-se d’un poeta tan emblemàtic, contemporani del també poeta valencià Jordi de Sant Jordi, de l’escriptor valencià Joanot Martorell, de Pere Torroella, de Lluis de Vila-Rassa, de Bernat Miquel, dels reis Ferran II d’Aragó (també dit el Catòlic) i Alfons el Magnànim (també dit Alfons III de València)... i tot això és faena de l’amo del corral.

Tapar en mala fe la tomba del poeta Ausiàs March és un sacrilegi. Sí, un autèntic sacrilegi perquè Ausiàs March no és un poeta més. És el poeta medieval més important de la literatura catalana medieval, i des de la meua ignorància gose dir que no hi ha cap altre que haja produït un conjunt d’obres comparable al de l’obra poètica de March. Estudiosos de la seua obra asseguren que en les obres de Garcilaso de la Vega, Hurtado de Mendoza, Fernando de Herrera  i d’altres es troben passatges que revelen una influència d’ Ausiàs March que, fins i tot, va incidir sobre tota la poesia espanyola d’aquells segles.

Recuperat popularment pel cantant i compositor Raimon de l’oblit que els successius governs espanyols han sotmès a la literatura catalana, actualment l’obra d’Ausiàs March és coneguda per tots els catalanoparlants interessats per la poesia, i els poemes ausiasmarquians són cantats i/o recitats per cantants i trobadors moderns, més enllà, fins i tot, de les fronteres dels països de parla catalana, o valenciana o mallorquina, que tot és el mateix encara que alguns continuen opinant el contrari en oposició a gairebé totes les universitats de filologia del món.

Per tot l’explicat i el que falta, que és més encara, jo em pregunte: “com és possible col·locar unes cerques metàl·liques sobre la sepultura d’un poeta tan immens quan hauria d’estar constantment florejada amb roses i lliris?...i  ¿què haguera ocorregut si hagueren tapat el braç incorrupte de sant Vicent Màrtir, o el Calze del segle I donat pel rei Alfons el Magnànim, o la capelleta de sant Jordi on Jaume I va ordenar celebrar la primera missa en entrar a València el dia 9 d’octubre de 1238, o la Capella de la Resurrecció que els valencians coneixem com la Coveta? Per imaginar que no quede, però clar, respecte a tot el que rodeja la nostra llengua i la nostra identitat les possibilitats d’agreujar són infinites. No hi ha més que repassar la història i les hemeroteques actuals, I mentrestant exigir que retiren les cerques immediatament de la tomba del nostre poeta Ausiàs March, que si ells no se l'estimen, nosaltres si que se l'estimem com toca, de veritat diàfana i amb sentiment profund.