Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 31 d’octubre del 2012

MARÍA FÁTIMA BÁÑEZ GARCÍA: QUATRE ACCENTS I MOLTES MENTIDES.


Em passa pel cap, recorde, que l’altre dia la guàrdia civil va parar el cotxe conduït per María Fátima Báñez García, ministra d’ocupació i seguretat social del govern d’Espanya, quan transitava per les rodalies de Madrid. Com que els ulls li brillaven més del que és normal, i tenia una miqueta de tremolor a les mans, l’agent de verd la va fer bufar i sabeu que va ocórrer, doncs que la ministra va donar positiu. Sí, l’alcoholímetre s’hi va posar a xiular desaforadament mentre al visor de l’aparell s’indicava que la ministra, Fátima Báñez García, sobrepassava tots els límits permesos per la llei, però no en alcohol, ni en drogues dures ni molles, ni en aspirina condensada, sinó en MENTIDES INQUALIFICABLES. N’hi ha que veure quins aparells més moderns té la guàrdia civil de carretera i amb quina finor detecta. No obstant això, com que mentir és la distracció favorita del Partit Popular, no la van denunciar ni li van llevar cap punt.
María Fátima Báñez, com tothom sap, és ministra des de desembre de 2011, data en què, de la mà de Mariano Rajoy, entrà a formar part del govern. En aquell precís instant va declarar que la seua “òpera prima” seria acabar amb l’atur, car el govern del dissortat Zapatero li havia deixat en feixuga herència la gens menyspreable quantitat de 5.273.600 aturats i 1.575.000 llars amb tots els seus membres actius en l’atur; la tassa d’atur en Hispania situada en el  22,85%, l’atur juvenil fregant el 49% i amb un percentatge de treballadors temporals del 25%, un dels més elevats de la UE.
El divendres, 10 de febrer de 2012, a penes dos mesos després del seu nomenament, llença la primera reforma laboral, la qual satisfà tremendament la Comissió Europea, el Banc d’Espanya i la OCDE i enfonsa en la misèria els treballadors. Punts àlgids de la reforma són: abaratiment de la indemnització per l’acomiadament improcedent de 45 a 33 dies i un altre tant en els acomiadaments objectius, que es generalitza a 20 dies per any treballat. Totes dues coses, entre algunes més, porten a la primera vaga general del 29 de març del govern Rajoy i setena del període democràtic. 
A dia d’avui, des de juliol de 2011, l’atur s’ha incrementat en més de 510.000 persones, i amb això, l’atur real ronda els 5.800.000 aturats. L’organització Internacional del Treball situa a l’Espanya actualment com un país punter mundial en aturament, assenyalant que la tassa mitja d’atur en el primer trimestre de 2012 fou del 24,5%; en el segon trimestre pujava al 24,6% i en el mes de juliol la tassa hi havia apujat fins al 24,63, col·locant el número total de parats en 5.693.100 persones. Respecte de l’atur juvenil les xifres són d’autèntica por: la tassa mitja en jovents entre 16 i 24 anys durant el segon trimestre de l’any en curs fou del 53,3%. Aquestes xifres són les majors mai no observades durant el període democràtic i no mereixen cap comentari, només deixar escrit que el tàndem Aznar-Zapatero-Rajoy han sumit l’economia i la classe treballadora en un autèntic infern: Aznar va crear la bombolla immobiliària amb la llei del sol, Zapatero la va mantenir perquè els beneficis que donava la construcció desaforada li venien bé i Rajoy ens ha acabat de submergir en l’avern de Hades.
Sabeu per què el alcoholímetre de la guàrdia civil va xiular? Doncs va xiular perquè la ministra acabava de dir en una compareixença pública, davant la premsa del cap i casal del regne, que estàvem eixint de la crisi. I el pitjor del cas fou que no es va morir de riure davant la cara d'idiotes que tots els presents posaren, ni de les mirades astorades que s’hi van creuar.
María Fátima Báñez García és Directiva tècnica d’Empreses i Llicenciada en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pontifícia de Comillas, i a més a més, mentidera, falsària, enganyadora, fal·laç, impulsiva, trafolla, palatreca, barbollaire, falsa, xerraire, espúria, inexacta, arravatada.... Afegiu-ne més, que en teniu tot el dret.