NO M'IMPORTA GENS

Em passa pel cap que no m’importa gens que el deute sobirà baixe en deu punts, ni tampoc en vint ni en quaranta. Em passa pel cap que no m’importa gens que la borsa nacional apuge per dalt de l’esperat i els inversos obtinguen guanys milionaris. Em passa pel cap que no m’importa gens que el IPC s’estabilitze o que baixe algunes dècimes. Em passa pel cap que no m’importa gens que els comptes del govern arriben als índex marcats  per Europa per reduir el dèficit nacional. Em passa pel cap que no m’importa gens si durant el proper any podrem veurem “brotes verdes”, segons augura el govern. No m’importa gens si res de tot això no es transfereix com a benefici real a la gent en general, a la que camina pel carrer, i ajuda a traure persones de l’enorme llistat d’aturats. I això si que m’importa realment, perquè el que de veritat és essencial és deixar de veure eixes llargues cues de persones de totes les edats, amb gestos pesats i cares marcades per la desesperança, a la recerca d’un treball, el que siga, com siga, fins i tot amb moltes hores i poc de jornal. Perquè el que de veritat és primordial és furtar víctimes innocents a esta fam que vergonyosament ens rodeja. Perquè el que de veritat és indispensable és dotar la societat de llocs de treball, molts i bons, en condicions idònies per produir amb normalitat. Perquè el que de veritat és just és apartar els treballadors de la banda salarial mil·leurista.  Perquè el que de veritat és imprescindible és atendre el dependents amb serveis socials potents i creïbles. Perquè el que de veritat és vital és reviscolar l’ensenyament, reduir el nombre d’estudiants per aula i augmentar el professorat. Perquè el que de veritat és capital és recuperar una sanitat pública capaç d’atendre en condicions òptimes els malats. Perquè el que de veritat és fonamental és reduir el frau i el malbaratament dels diners públics. Perquè el que de veritat és necessari és que els ciutadans tinguem una justícia gratuïta i ràpida, especialment la gent més deprimida econòmicament, que genere confiança amb els sistema. Perquè el que de veritat és obligatori que la honradesa, la moderació i la decència s’instal·le en la vida pública. Perquè el que de veritat és vivificant que la societat se n’adone que les autoritats treballen seriosament per desmantellar les trames corruptes, la gran evasió de diners a paradisos fiscals i faça pagar més als que més tenen. Perquè el que de veritat es...

Si la major part de la societat està deprimida perquè se sent ofegada per una crisi que han creat altres, de dins i de fora, no res importen les dades que la macroeconomia mostre, ni les declaracions ufanes dels membres del govern, ni res de res. La tranquil·litat comença quan la panxa esta plena, la butxaca en condicions i l’ànima en pau, i ací i ara n’hi ha massa gent que ha de recórrer a ONGs per poder menjar a diari i a ningú per poder pagar la hipoteca o l’arrendament.