TEORIES SOBRE EL TERME BOTIFLER

Fa molts anys vaig tenir el gran honor de compartir unes hores, en un ambient bastant personalitzat, amb el professor Manuel Sanchis (1) Guarner. Allò va ser pels anys 70, en acabar un aplec que es fa fer a la plaça de bous de Xàtiva, si no recorde malament. El professor, entre altres moltes coses, ens va explicar, que el terme botifler venia d’una combinació de paraules angleses que els oriünds dels Països Catalans no sabíem pronunciar. De tots és sabut que les hostes angleses formaven part de l’exercit dels Aliats que s’agrupava al voltant de l’arxiduc Carles d’Àustria, en contraposició al de les dos corones, comandat per Felip d’Anjou, coronat Felip V d’Espanya. Doncs bé, va continuar el professor, els anglesos sempre anaven a la batalla correctament vestits, tant que semblaven “beautiful flowers” paraules que semblaven del tot impossible de pronunciar per la gent corrent. La mala pronunciació d’aquests vocables i la influència francesa (eau en francès es pronuncia o) va donar pas a boti per [‘bju:tiful] i flers per [‘flaue], és a dir, botiflers.
Ara bé, Alberto Sánchez Pinyol, en el seu llibre Victus ( que estic llegint actualment) ens explica que un botifler és un català partidari de Felip V, de Castella i de la dinastia borbònica. És a dir, un traïdor a la pàtria. Imagine que es deu al fet de què la immensa majoria dels partidaris del rei dels Austríacs, el Karlangas (2) pertanyien a les classes populars, mentre que els pocs catalans que seguiren el partit del Felipito acostumaven a ser els aristòcrates i l’alt clero. Els rics tenen tendència a convertir-se en uns rodanxons, això és, uns tipus que semblen embotits en els seus bonics vestits.
Teories, si més no, curioses, encara que no seré jo qui les pose en tela de juí. I aprofitant l’avinentesa m’he permès fer dues anotacions que hi assenyale i explique tot seguit:

(2) Sánchez Pinyol amb Karlangas es refereix a l’Arxiduc Carles.

(1) Davant la moda creixent de pronunciar SanCHÍS per SANchis cal insistir una vegada més que SANchis és una paraula plana en la qual, la síl•laba tònica és la penúltima, i diu la regla, que les paraules planes s’accentuen quan no acaben en S, EN o IN, com exàmens, tòrcer, cànon, i Sanchis, acaba amb S i per tant tampoc no s’ha d’accentuar. Perdoneu el meu afany didàctic, però em fa molta malicia veure com els valencians ens pleguem de seguida a les modes vingudes de fora i corrompem la nostra llengua a més velocitat que l’AVE.