ENRENOU PER LA PRINCESA IMPUTADA

Bon enrenou s’hi ha organitzat per la imputació de la filla del rei en el cas de corrupció relacionat amb el cas Noos, que sembla que s’escampa per la Casa del Rei més aviat que desitjat. És evident que, en aquesta imputació, es lliura una batalla somorta entre els membres de la reialesa. Hi ha un sí però no, molt notori. La justícia és igual per a tots – va dir el rei –  en un missatge destinat a fer recaure sobre el cap del seu gendre totes les culpes del cas Noos, i de pas exculpar la filla. Ho va deixar meridianament claret: igual per a tots. Però s’hi va oblidar d’explicar que en el “tots” no hi entrava la família reial, i la reacció de la Casa Reial ho va ratificar quan, coneguda la imputació de la infanta Cristina, ràpidament va mostrar la seua sorpresa per haver inclòs la princesa en la trama del cas Noos, com actriu necessària per facilitar les martingales del marit, i al mateix temps va anunciar el recolzament total al recurs contra la imputació per part del fiscal de l’Audiència. És a dir, respecte a les decisions judicials, però no sempre, especialment si són afectats de ple, com pareix ser que és el cas. 

Estic segur que al jutge Castro li passaran moltes coses pel cap després de la severa advertència de la família reial, però crec que, si sap obviar les pressions socials i les influències dels que consideren un ultratge imputar un membre reial, ell té en les seues mans la possibilitat de dignificar la justícia fent el que ha fer, que no és altra cosa que posar totes les cartes sobre la taula i jutjar Cristina de Borbó – si es demostra la seua culpabilitat en el cas – per haver actuat irresponsablement en benefici de les martingales comercials del morrut del seu espòs, un plebeu convertit a duc, amb cara de bon xicot, mans blanques de lladre polit i posat d’aristòcrata llepaplats.

 Quan la ratlla entre les ambicions personals, els negocis, el tràfic d’influències i els assessoraments és difusa i no traça fites clares i molt ben determinades, la llei ha de ser general, igual, i ha d’observar el mateix tractament per tothom. No ens val que una dona, que roba per donar de menjar els fills, siga jutjada, condemnada i posada en reclusió, i altres, per major jerarquia social, i “ser vos quien sois” roben a mans plenes i passen anys i panys per ser jutjats, si arriba el cas,  o mai no són inculpats i/o mai no entren en presó. Fem un repàs per tota la podridura política que hi ha al nostre voltant i veurem quants paperots judicials s’han fet. Esperem que el cas Noos, i colaterals, no servisca per fer una nova representació teatral, i s’hi done un bon escarment a tots aquells que resulten culpables, fins i tot el que encara no han estat imputats però estan en el punt de mira judicial, obligant-los a tornar tot el que han robat o han permès lladronicis – amb pagaments d’interessos inclosos – penant en presó el mal que han fet i l’escàndol social que han provocat. La casa dels delinqüents no ha de ser altra que el trull, però un trull fosc i sense privilegis, durant tot el temps que la justícia dicte.