Fa uns dies Merckel o Europa, com es vulga dir, mitjançant
els seus pregoners del parlament europeu, felicitava Espanya pels esforços que
havia fet el govern de Rajoy per complir amb el mandat que li havien dictat per
sortir-se’n de la crisi. S’oblidaren felicitar, però, que en aquest pas cap a
la pretesa solució econòmica, la classe treballadora que s’ha dividit en dos: els que
tenen un treball en precari i els que han esdevingut pobres de solemnitat amb
sous, que ni tant sols es poden qualificar de precaris. En el paquet també ometeren
felicitar els jubilats amb pensions falsament actualitzades, que per major
patiment, han de sostenir fills aturats, o desnonats, néts i nores. Tampoc no
lloaren les viudes, que ja no aguanten més amb pensions més que ridícules. Ni els
depenents que ja no cobren ni un euro, ni els estudiants de tots els nivells
que estudien en condicions dolentes, ni els universitaris que han vist escurçades
les seues possibilitats per les retallades en les beques, ni els metges amb
sous minvants i feina multiplicada, ni els pacients que han d’aguantar hores
per ser atesos i esperar mesos per ser intervinguts, i més “ni” que segurament m’oblide
en el camí. Tots ells, herois de la resistència en l’hecatombe econòmica i en l’aflicció
que aquesta crisi els ha produït i continua produint. Tots ells són el que s’han
guanyat a pols el dret a ser lloats i coronats amb fulles de llorer, pel seu
aguant en condicions tan difícils.
Ells són els protagonistes, i no els que ens han provocat
aquesta crisi en gastar el que mai no haurien d’haver gastat, ni els que han
fet dispendi desmesurat dels diners públics, dels quals havien d’haver estat
garants i bons gestors, ni els que en plena crisi estant, han continuat
mantenint sous incomptables, ni els que han robat diners a mans plenes, ni els
que aprofitant la crisi han ampliat fins a límits insospitats les seues
fortunes incalculables, ni els que s’entossudeixen en perpetuar estructures d’Estat tan ràncies, tan antidemocràtiques,
tan opulentes i tan cares com la monarquia, o el Senats inútil o la
representació judicial tan ostentosa.
Europa està guenya i desorientada, i per a mal de molts i
benefici d’uns pocs, mira en direcció contraria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada