LA CATÀSTROFE DE LA GENERALITAT VALENCIANA.

Penós, i realment dramàtic, el punt sense retorn al que ha arribat el govern de la Generalitat Valenciana. Ja no li’n cap més de porqueria, d’insolvència, de tripijocs, de mentires i de malíssima gestió en tots els àmbits. No són massa anys els en què estem vivint sota la denominació “democràcia” i per tant, tampoc són massa els presidents que han estat al capdavant del govern, utilitzant la sella com una catapulta adreçada a Madrid, a la recerca d’una cartera ministerial o d’una plaça de senador vitalici, que els proporcionés abundants beneficis econòmics i socials en l’art del pillatge fi, diguen-ne, sous extraordinaris, prebendes inadmissibles, butxaca quieta, dietes esbalaïdores a compte dels contribuents, ocasions infinites de negocis suculents i unes sabates especials per no trepitjar la terra per on caminem la resta de mortals. Enrique Monsonis (aquest tenia la butxaca plena), Joan Lerma (entrà en política en l’any 1979. En 1995 fou ministre d’Administracions Públiques. Designat senador al Senat espanyol en l’any i ostenta el càrrec fins 2007), Eduardo Zaplana (exministre de treball i adjunt a la secretaria general tècnica adjunta a la presidència de Telefònica), José Luis Olivas (president no electe, president del banc de València, vicepresident de Bankia i conseller d’Iberdrola), Francisco Camps (obligat pel partit a deixar la presidència del govern valencià per la seua relació amb el cas Gürtel i Noos. Un llop vestit de borrego) i Alberto Fabra que ha rebut una herència més negra que els faldons d’un rector. 
Entre tots ells han aconseguit convertir la Generalitat Valenciana en l’autonomia més endeutada respecte del PIB (30.000 milions d’euros). Ostenta el lideratge en incompliment del dèficit i gasta anualment un 40% més del que ingressa. Té un deute amb proveïdors de 5.000 milions (organitzacions socials, instituts tecnològics, farmàcies, acomiadaments de treballadors en empreses públiques...). I tot açò com a conseqüència directa de les obres faraòniques que s’han dut a terme sense més ni més, a saber: Ciutat de les Arts i de les Ciències, que fins l’any passat suportava un deute acumulat de més de 40 milions, malgrat un ERO en la plantilla per reduir costos; Terra Mítica, el Gran Premi en Fórmula 1, la fallida en la Ciutat de la Llum, l’aeroport de Castelló, Canal 9... No oblidem la corrupció incessant amb casos com el Gürtel o el de Blasco o el Noos de la filla i del gendre del rei, i els que no sabem, ni sabrem. Un malbaratament dels diners públics sense parangó en la nostra història.
Ara, perdut l’ERO, per sentència judicial, que el govern valencià va fer sobre la major part de la plantilla de professionals de RTVValenciana, o Canal 9, el president tou, el pastós i antivalencià Alberto Fabra ja ha anunciat que tancarà les cadenes valencianes perquè no pot pagar la readmissió dels treballadors ni el manteniment de l’ens.
I encara treuen pit en un intent desesperat de convèncer els valencians, que ells són el rovell de l’ou, i que la anihilada Comunitat Valenciana avança en marxa triomfal malgrat la crisi que ofega el món, llevat de nosaltres, que som “la millor terreta del món”. Però molts volien PP. Moltes votaren, i tornaran a votar, PP. Bé, a sobre dels nostres caps el tenim, voletejant com una gavina en pena que, com que no té res per menjar, ens pica el cap, i el cervell i l’ànima. Quina vergonya més gran, quina vergonya compartir terra amb aquesta gentussa de vestits cars i cara més dura que el ciment pòrtland. Ja no caben més paraules, ara toca l’acció decidida i forta, que ens volen furtar el present i el futur de la nostra joventut. Fent-los fora!!