L'HERÈNCIA DEL PP

El Partit Popular ha ocupat el govern de la Generalitat Valenciana des de l’any 1995, en què de la mà d’Eduardo Zaplana, el fatxenda, va guanyar les eleccions amb majoria simple. Va fer coalició amb  a la Unió Valenciana de González Lizondo per governar en majoria. En l’any 1999 va aconseguir la majoria absoluta. Eduardo Zaplana, però, va abandonar el càrrec en 2002 i va marxar a Madrid per instal·lar-se en un ministeri, que era el seu somni. Ocupa la presidència del govern valencià, el motillà José Luis Olivas, el trepa, en clara idea de transició cap a la nova etapa de Francisco Camps (2003-2011),  el gata moixa que li regalaven vestits i ell deia que no, en què perseguit per l’ombra de la corrupció, va dimitir i ocupà el càrrec Alberto Fabra, el dessaborit, un president de la Generalitat Valenciana que no sap parlar valencià, ni vol, en clar menyspreu a la nostra llengua i a tots els ciutadans que la vivim. Des de 1999, el PP també governa en majoria absoluta en les capitals de província, en les ciutats més importants del País i en les tres diputacions. Ara bé, barat les victòries tan absolutes com absurdes que ha aconseguit, i dels anys que es manté en el poder sense cap oposició, el PP continua lamentant-se de l’herència rebuda i del desastre que l’anterior govern del PSOE els va deixar, segons ell, fet determinant en l’actual situació de fallida en què es troben les arques de la Generalitat.

Per tot el descrit en l’apartat anterior cal explicar que el nostre País té un elevat endeutament públic que va creixent vertiginosament des de l’aparició de la crisi fins ara. En 2008 el dèficit representava el 21% de les despeses anuals, un 10,33% del PIB, superat només per Castella-La Mancha (16,07), Catalunya (11,45) i Les Illes (10,38), situant-se actualment en un 29%, que supera els 30.000 milions d’euros i és, el major de totes les comunitats autònomes espanyoles. A més, és líder en l’acompliment del dèficit (3,5% del PIB) i gasta anualment un 40% més del que té, és a dir, ingressa 10.500 milions i se’n gasta 15.000.

Què es deriva d’aquesta dramàtica situació econòmica? Doncs que, com que La Generalitat Valenciana no té un euro gastador, que inverteix per habitant un 9% menys que la mitja de les comunitats autònomes i que, encara que les diferències de despesa no són exagerades en el cas d’educació (2% menys per habitant) i en sanitat (5% menys per habitant), sí que ho són en la resta de funcions de despesa autonòmica (45% menys per habitant que la mitja espanyola).

En comparació amb la mitja de les comunitats autònomes, la Generalitat Valenciana ingressa molt menys del que li correspon, perquè des de fa 25 anys ve rebent menys recursos del govern central. Els ingressos obtinguts via Madrid es troben en més d’un 10% per sota de la mitja, el que vol dir que si la Generalitat haguera ingressat tant com la mitja de les CC.AA, l’endeutament acumulat podria ser molt menor. Però el deute autonòmic s’hi ha disparat durant la crisi per la reducció d’ingressos col·locant la Generalitat en una situació límit, però els Oliva, els Camps i es Fabra, supliquen amb la boca menuda i els ulls plorosos un almoina, i clar, encara que tots dos són del mateix partit, com que la Generalitat Valenciana no suposa un problema per al govern central, aquest se’n riu d’ells i de tots els valencians, i continua en la seua: no posa un euro més.

Durant el període 2002-2009 l’educació i la sanitat han representat el 69% de la despesa autonòmica i el 85% dels ingressos per finançament. Després de la caiguda d’ingressos dels darrers anys, els recursos de finançament no cobreixen les despeses en aquests dos serveis bàsics.  I què fa el govern valencià? No res, plorar-li a Montoro i poc més, perquè senzillament, no hi ha diners per pagar organitzacions socials, farmàcies, instituts tecnològics, universitats, I+D, proveïdors. Tots ells estan en l’aigua al coll per culpa dels impagaments del Consell.

Durant tots els governs del PP en València, el malbaratament i la corrupció sempre han estat presents. Zaplana va reorientar el projecte socialista de la Ciutat de les Arts i de les Ciències i va acabar creant un macro complexe que ha costat 1.200 milions. Eixa obra faraònica, en 2012 va tancar l’exercici amb unes pèrdues de 42 milions, i un ERO que va fer fora bona part de la plantilla, especialment científics. Com que els governs del PP en la Generalitat Valenciana tenen la megalomania clavada en el cervell i van crear Terra Mítica, que resulta fallida i acumulant un deute extraordinari; la Ciutat de la Llum, que va acabar sense llum i tancada; la Copa Amèrica, que va propiciar l’obertura de tota mena de negocis i instal·lacions en el port de València, que actualment estan tancades i podrint-se; el Gran Premi de Fórmula 1, un projecte inviable des del principi que ha acabat amb un deute de més de 30 milions; els   projectes milionaris encarregats a Calatrava que mai no es van dur a terme, però que costaren més de 15 milions; la refundació de Canal 9 amb un deute de 1.200 milions. I per si tot açò no fora suficient, la Generalitat Valenciana es va convertir en l’epicentre de tota la trama mafiosa de Gürtel, que va acabar tacant el president Camps i al 20% del grup popular en les Corts valencianes. Rafael Blasco, diputat que ha estat de tots els colors, també va furtar diners que estaven destinats a la cooperació i està imputat per malversació i apropiació indeguda de diners públics. Els alcaldes de les tres capitals provincials estan sent investigats. El Tribunal Superior de Justícia té imputada a Rita Barberà pel cas Nóos, i als jutjats del País Valencià s’intrueixen més de 140 causes, contra membres del PP, relacionades amb la corrupció.

Doncs, de quina herència parlen? Són uns descarats sense vergonya que s’espolsen de sobre la brutícia que transporten, com els escarabats merders, i no tenen pudor en presentar-se davant del poble com si foren perseguits injustament pels medis de comunicació i per la justícia. Però la marca “Comunidat Valenciana” s’ha podrit, i l’han podrida ells, només ells, lladres de mans blanques i cervells demoníacs  que no mereixen estar al cap davant de la nostra terra i de la nostra gent. Jo espere i desitge que el poble valencià, encegat per la falsa glòria del PP,  recupere la vista i els faça fora en les properes eleccions, i que tot el pes de la justícia descobrisca les seus martingales, causa de tota la quisca que ens embruta, i els obligue a tornar tots els diners que han malbarat i/o robat amb un desvergonyiment sense parangó en la història del nostre País.