EL MEU TETE ÉS EL MEU TETE

Avui, el meu germà gran, el meu tete de la nostra infantessa, ha fet setanta nou anys. No puc evitar recordar-me'n quan, al voltant de la segona meitat dels anys seixanta, ell era un jove físicament gloriós i forçut, que em portava al llom sempre pegat com una caparra, i em transferia la seguretat, el poder i l'alegria de sentir-me sa i estalvi de qualsevol circumstància anòmala que poguera existir. Llavors, als meus pocs anys, ell era el meu aixopluc, la meua garantia, ara, però, tots dos s'hem fet majors i ni ell pot dur-me al llom ni jo puc pujar-hi. Però la benvolença continua, perquè el meu tete és el meu tete, i em fa sentir-me bé quan, de tant en tant, s'embarquem junts a la recerca d'un raconet tranquil on esmorzar, plàcidament, com toca a dos iaios... Poca cosa més podem fer, però sentim que després de tants anys, encara estem a gust l'un al costat de l'altre. En eixos moments, i encara que ell no ho necessita en excés, jo sóc el conductor, el que té cura d'ell, en considerar que sóc, de tots dos iaios, el que està menys rovellat per les fotudes inclemències dels anys, perquè tinc millor vista, més mobilitat i, sobre tot i molt especialment, perquè el paper m'agrada: eixir de casa i tornar-lo sa i content és la meua ambició i la manera de reintegrar-li un poc d'aquells anys tan feliços. 

És una mena de reviure un temps en què la família encara estava tota, completa i apinyada. Un temps de somnis de joventut, de projectes, d'obrir portes i de trobar llocs físics i eteris que ens permeteren ser el que encara no érem i, segurament, mai no hem arribat a ser. Ara, amb la família debilitada per les absències, els nexes són de corda més prima, i la xarxa deixa córrer més aviat l'aigua revoltosa que ens mulla a tots els que encara estem per aquesta terra, a l'expectativa de molta més gent que ens aniran oblidant de mica en mica i es forjarà el seu futur, amb altres cares i amb altres circumstàncies, però cap d'ells mai no tindrà un tete tan gran, tan valent i tan paladí com el meu. Ell ha estat únic, i és, perquè el meu tete és el meu tete i no cal afegir res més.