EN SORTIR AL CARRER

En sortir al carrer, avui al de matí, he sentit un calfred que m'ha recorregut l'espina de dalt a baix: estava buit. No circulaven motors, ni gent, ni gossos ni gats. Fins i tot, les tendes de xinesos, que sempre romanen obertes per solucionar l'imprevist, estaven tancades. He tingut la sensació de contemplar una ciutat sense ànima, adormida i absenta de lluïssor, de brega, de soroll de trànsit, de cridòria humana, de calor. M'ha fet una miqueta de por, perquè se m'ha representat aquella època d'antuvi quan, un home sol decidia - to ho decidia ell - declarar un estat de setge que prohibia, entre altres repressions, reunir-se al carrer més de quatre persones i circular entre certes i ben determinades hores. Després he caigut en el compte que era el primer dia de l'any, el dia en què es paga per l'excés de menjar, de beure, de ballar, de riure, de buscar tota la felicitat en unes hores, d'oblidar la gangrena social en què el govern de torn ens ha castigat durant l'any vençut i de tots els infortunis que a tanta gent coneguda els ha privat de menjar en excés, de ballar, de riure i de buscar tota la felicitat robada en unes poques hores. Al mig dia ha tret el cap el Sol i el dia ha esdevingut més amatent, més ple, més parlat, més corregut, més esperat. Ha estat l'inici d'un any de grans esperances, de projectes il·lusionants, de trobar altres formes de vida per a tots, i he sentit un calfred que m'ha recorregut l'espina de dalt a baix, com al de matí, quan el Sol, els motors, la gent, els gossos i els gats encara dormien. Feliç Any Nou a tots els germans que sospiren per guanyar la seua particular Arcàdia i alliberar la nostra terra del desconsol i l'angoixa.