Després de la tempesta arriba la calma i en la calma, la
reflexió, que no és altra que deixar anar la pensa en llibertat. I en eixes
estant, pensava que el poble valencià, "els valencianets", podem
estar caiguts o abatuts per la destrossa infligida durant tants anys pel PP,
però no estem vençuts, i això és el que ens ha de fer remoure les consciències
i pensar que el moment és arribat: o ara o mai. Sabem, tenim discerniment per
entendre que ja no podem deixar el nostre País ni un dia més en mans d'aquesta
púrria milionària. Si defallim i el tradicional menfotisme ens venç, la
foscor caurà sobre les nostres vides, i la dels nostres fills, i la dels
nostres néts, i la dels nostres majors més obscura i forta que mai, i ja no
trobarem les armes adients per combatre'ls. Llavors, les Rites horteres, els
Camps beatífics, els Fabra moniatos, els Fabra lladres, els Castellanos
valencians de pacotilla, les Castedo fines i tota la companyia de corruptes
crescuts a l'albir de les butxaques alienes de la terreta, volaran i riuran com
riuen els miserables davant el terror dels pobles. La lluita està oberta,
fem-los fora, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada