EL MEU AMIC, L'ILLM SR. ALCALDE.

No sé si adreçar-me a vostè com Illm Sr. Alcalde-President de l'Excm. Ajuntament de Sagunt o continuar amb la meua salutació de sempre i començar dient-te benvolgut i estimadíssim amic Quico. Algú m'haurà d'ensenyar aquestes coses del protocol, però ningú em pot ensenyar com s'estima un amic amb el que he treballat de valent pel nostre poble, pel nostre País, per la nostra cultura i per les persones amb què compartim aquesta ciutat tan farcida de bondats, història i històries. Sé que vas a ser un alcalde com toca i per com toca tinc que reconèixer accions ajustades a la justícia social, polítiques enèrgiques en favor dels més necessitats, de procurar repartir el pa que, per la gestió de l'ajuntament, pot engreixar el plat de les persones primes per necessitats alimentaries, de fer l'impossible perquè els nostres xiquets no hagen d'acabar els seus estudis inicials en barracons de fusta i llanda, d'intentar ornar d'harmonia una ciutat molt mancada de serenitat, de lluitar perquè cap persona al límit de les seues possibilitats, vinga d'on vinga, no se li talle la llum, el gas i/o l'aigua per falta de pagament, perquè l'ajuntament es mantinga net, sense malversacions, corrupteles, sises menors, robatoris majors, influències i desídia de treballadors municipals, amb negocis familiars lligats a la gestió de l'ajuntament. Sé que em deixe moltes coses, però sé que com sempre, tu, estimat amic-alcalde, aniràs per davant i em trauràs de la sordesa i dels oblits involuntaris.

M'agradaria que el vostre sou, el teu i el dels amics regidors, estiguera d'acord amb la representació que ostenteu, però sense posar-se en el visor social per excessos indeguts, somie que l'ajuntament estiga sempre obert als ciutadans i el teu despatx en barreres mínimes. Me satisfaria que el luxe estiguera en l'essència dels fets i que els fets es miraren en humilitat. M'agradaria que tots, poguéreu estendre una mà neta per fer una encaixada amiga, que mirareu als ulls en complicitat ciutadana i que mai no prometéreu el que per falta de recursos no es podrà fer. El poble sempre vol saber-ne i vosaltres teniu l'obligació de parlar-ne  amb ell i contar-li el que hi ha de bo i de roí, amb cortesia, amistat i en la veritat per endavant.

I a mi, que ja em falten coneixements i força, gose en demanar-te totes aquestes coses, a gratcient, que tu les practiques en la teua vida personal. Estic content, amic Quico, de saber-te alcalde de la nostra ciutat, perquè hem acomplit un somni que sempre es presentava pendent i perquè estic segur, que també molt gent acariciarà el nostre projecte i ens escrutarà com qui mira els números de la fortuna. Sé que a saber lluitar et guanyen pocs, sé que a ser fidel tens poca competència, sé que d'humilitat has fet art de vida, sé que et consideres, i ets, un servidor del nostre poble, per això també sé, que faràs tot el possible perquè l'impossible s'acoste cada vegada més i sé que et deixaràs la pell en defensa dels interessos municipals i que podrem gaudir d'un alcalde extraordinari. I mentre tot açò vaja passant, jo estaré en cos i ànima al teu costat per ajudar-te i tornar-te tot el que ens has donat a tots aquells que tenim el gaudi de saber-nos amics teu. Tenim totes les esperances posades en la teua persona: avant, doncs, Quico, a la lluita, que la nostra ciutat s'ho val i te necessita.