SOMIEM DESPERTS

Com sempre s'ha dit, els pobres no tenen dret a somiar, però també hi ha que va dir, que cal somiar l'impossible per arribar al possible. Jo, que sóc un positivista visceral, que m'agrada molt més mirar endavant que al darrere, que la meua conformitat en què sóc i com sóc és total i que malgrat totes les atrocitats i mancances que escoltem a diari d'aquesta societat en què vivim, crec que val la pena viure la vida cada dia i considere que els pobres sí tenen, sí en tenim, dret a somiar. Perquè somiar despert és curatiu i substitueix moltes píndoles, xarops i sintrons que ens receptem els metges, perquè el nostre cor bategue fort i ens permeta seguir en aquesta lluita incruenta i magnífica que és la vida.

Per això, tinc plena confiança en què l'Ajuntament de Sagunt, malgrat algunes postures irracionals, que sempre cal esperar d'aquells que caminen de la mà del ressentiment, eixirà endavant. S'hi imposarà la cordura entre els partits polítics i es trobaran línies de convergència que ajuden a fer de Sagunt – una ciutat que va de la muntanya a la mar – una població molt més amable i menys pressionada pels contraris de l'harmonia i la prosperitat.

Compromís està treballant per això. Tots els partits polítics estan treballant eixa via, cadascun a partir del seu programari, i malgrat les dificultats – que no cal negar que hi existeixen – tot eixirà bé. El bipartidisme sembla que s'ha acabat i que a partir d'ara, caldrà pactar a tort i dret cercant aliances que semblaran inversemblants, però que no faran més que transmetre  l'esperit de la democràcia. Entrarem-hi. Estem entrant-hi, però sense pors, sense mirar al darrere, de debò, amb la nova cultura d'aliances, de concerts i de connexions que servirà per desterrar els "rodillos" de les majories absolutes, que condemnen al silenci una part social que podria aportar moltíssimes coses. Servirà per fer governs més plurals i més arrelats als desitjos dels pobles.

Visca, doncs, la democràcia i parlem-ne de tot allò que cal per dibuixar governs més insubornables, més racionals i societats més equitatives. Vinga, parlem-ne.