Segons conta un article signat per
Jesus de Salvador, el dia 11 d'octubre de 2015, en el diari ABC, sota el títol " Jaime I, el rey que ofrendaba
glorias a España", en què fa una
semblança del rei Jaume I el Bo, també dit el Conqueridor, en que cal rememorar
dos fets històrics que el rei va protagonitzar. Em centraré en el primer:"
... /... rememorar su entrada-procesión oficial-cívica en Valencia el 9 de
octubre, gesta que evocamos, cuyo itinerario consistió en llegar a la
Catedral (cimentada sobre la antigua Iglesia Visigoda), entonces Mezquita que sería
consagrada, y celebrar la Santa Misa de acción de gracias.../... "(sic)
D'aquesta afirmació, si jo no ho he
entès malament, crec que podem concloure que els moros que poblaven València,
com que es veien venir la surra, decidiren bastir una catedral a partir d'una
de les seues mesquites, així, quan el rei cristià, que era molt poderós i amb
gran exercit, seria més comprensiu i bondadós amb ells en veure que la catedral
ja la tenien feta i fornida de tots els atifells necessaris, a l'espera de la seua entrada. És a dir, des de principi de
setembre de 1238 que ja començaren els moros a veure clar que Jaume I els pegaria una
pallissa en tota regla, fins al 9 d'octubre del mateix any que va entrar a València, tanta i
tanta por li tenien al rei cristià, que en busca de favor i clemència, foren
capaços de convertir una mesquita en catedral cristiana només en 30 dies,
aproximadament, la qual cosa és un record indiscutible d'efectivitat, i el que
és més sorprenent encara, és que la catedral hi està alçada i en ús, amb tres
portes diferents, una d'estil romànic que dona al palau arquebisbal, una segona
d'estil gòtic que dona a la plaça de la Verge i la tercera barroca que ho fa a la
plaça de la Reina. De tot açò és desprèn, que els moros valencians eren uns cagats, però
tenien una visió de passat, de present i de futur que ni Calatrava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada