QUÈ MÉS ENS HAN DE FER?

A la vista del resultat de les proppassades eleccions generals del 20 D, queda palès que encara no està en marxa la generació disposada a acabar definitivament amb les polítiques de liberalisme salvatge que, per voluntat pròpia, practica el PP a Espanya, en seguiment borreguer de les ordres d'una Europa Unida dirigida per Alemanya. Polítiques adreçades a acabar amb l'autonomia de les diferents nacions i a conformar, un sol Estat, amb un sol govern i una sola economia dedicada a fer més rics als més rics – començant pels propis dirigents – i a rebaixar l'estatus dels treballadors a condicions de misèria i de silenci, perquè quan no hi ha un treball digne, ni diners més que per a subsistir sense cap alegria, ni certesa en el futur, un plat pla de llentilles és tot un luxe. I això és tot i això és prou.

No ha pesat l'infortuni de tantíssimes famílies que s'han quedat sense res; ni la tragèdia que signifiquen els desnonaments (517 diaris durant el primer trimestre de 2015); ni la indigència de tants xiquets que passen fam en països on sobra el menjar (un de cada tres dels nostres xiquets); ni l'oblit dels dependents; ni les pensions de burla de les viudes; ni el copago mèdic que ha fet que molta gent no tinga accés a medicines; ni els sempiterns barracons escolars en què estudien els nostres xiquets en condicions impresentables, ni l'espoli de l'erari públic a mans de bandes organitzades del PP en mil casos que no cal esmentar i que ens afecten a tots... No faré més llarga la llista dels drames personals, que podria ser encara més extensa, la història interminable.
Si la consciència social és l'ànima que fa discernir i prendre part en el futur col•lectiu de les persones, dels pobles i de les nacions, caldrà canviar urgentment el sistema educatiu dels nostres estudiants, futurs ciutadans, perquè cultiven un ànima que sàpiga discernir que és bo, que és roí, que és un greuge social, que és la solidaritat certa entre persones vinguen d'on vinguen i tinguen la pell que tinguen, que és sentir i practicar l'orgull de ser persona invicta... Sembla ser, però, que la generació que ha de soterrar aquesta ignomínia social, que ha de recuperar polítiques al servei de tots, que ha de treballar per acabar en aquestes diferències abismals que ara estem vivint, no acaba de treure el cap i així seguim, esperançats, però ja no plens i preguntant-nos dia rere dia, què dany més han d'infringir a una societat perquè s'hi produïsca una reacció enèrgica i decidida contra polítiques tan insolidàries i mentideres? Els futurs ciutadans, segurament, tindran la resposta, perquè a molts dels que ara encara estem per ací se'ns s'està acabant el temps i no encertem a donar amb la mesura adequada.