El 19 de
setembre de 2014 el Tribunal Suprem va condemnar a 5 anys i 6 mesos de presó, Pedro
Pacheco, que havia estat alcalde de Xerez de la Frontera, perquè va dir públicament,
que "la Justícia era un cachondeo" i amb això havia causat un dany
demolidor al prestigi de les institucions. De pas, la Justícia va aprofitar per
culpar-lo de falsedat documental, prevaricació i malversació i – açò ho afegisc
jo – per ser un nacionalista andalús gens grat als poders establerts. Ara, en
2016 estant, jo espere que la Justícia es comporte com toca, encara que tinc
tots els dubtes del món, i no em condemnen com a Pedro Pacheco, perquè vaig a escriure
el mateix que ell va dir:" La Justícia és un cachondeo ". Però, per què açò? Doncs, perquè si no és, ho
pareix moltíssim. En el cas Noos, que hui ha començat a jutjar-s'hi ha estat tot
el dia intentant aclarir si la filla del rei emèrit i germana del rei proclamat
ha de ser jutjada o no, per ser cooperadora necessària en dos delictes contra la
Hisenda Pública, dos delictes identics als que serviran per jutjar el seu
marit, Iñaki Urdangarin: ell sí, però ella no. Un cas insòlit en què un
matrimoni no és condemnat a l'uníson, adduint que ella, educada en les millor
universitats, amb professors particulars, llicenciada i en despatx propi en La Caixa,
no en sabia res d'on procedien els diners que entraven a casa, ni perquè, i
desconeixia totalment els documents que signava en empreses de pega en les
quals, ella era presidenta del consell d'administració. L'empresa Aizóon, compartida
per tots dos al 50% era utilitzada per desviar diners de l'Institut Noos, que servien per pagar despeses
sumptuoses i personals de la reial parella,
com el palau que es compraren en Pedralbes. Ara bé, la Justícia afirma que els
vells que foren enganyats en les preferents, alguns d'ells sense estudis i
molts en estudis primaris, sabien molt bé el que signaven, però Cristina de
Borbón, pobreta ella, no entenia res de tot allò que tramava el seu marit, de
les trampes que feia ni de com utilitzava
la seua situació de gendre reial, per treure profit i apoderar-se il·lícitament
d'uns diners públics fraudulentament.
La Justícia,
però, que s'hi mostra duríssima amb Iñaki, el duc que ja no és més que un esportista
retirat, i demana per a ell 19 anys de presó,
està totalment obstinada en treure Cristina de Borbó del banc dels acusats i descarregar-la
de tota culpa haguda i per haver, tenint entre els seus aliats el propi fiscal
Pedro Horrach i la implacable Hisenda del ministre Montoro. No obstant açò, la
muller del soci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, serà jutjada i condemnada, estant,
com està, en la idèntica situació que la germana del rei.
De tot açò es
pot deduir que, efectivament, la Justícia és un cachondeo sense paliatius, que
no és igual per a tots i que de vegades fa vestits a la mida, segons
procedència de l'encartat, pes social i riquesa acumulada en comptes corrents de
paradisos fiscals. Per a mostra, un botó..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada