Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 13 d’octubre de 2016

LA CRISI QUE MAI NO ACABARÀ.



De vegades, aquell pòsit d'innocència que les persones mantenim, ens fa creure que quan se forme un nou govern del PP, que és l'opció més possible en aquests moments, acabarà la crisi. Res més incert, la crisi que estem patint ara, especialment en l'Europa rica, educada, social i sostenible, mai no s'acabarà. Perdoneu-me els esperançats però mai no s'acabarà perquè està molt ben planificada i portada a la palestra amb una determinació minuciosa. No és cosa del govern d'Espanya, que no és més que un pobre comparsa a les ordres d'un capitalisme liberal que vol un govern, una llengua, una cultura i unes formes laborals que tenen com a finalitat, acabar amb la classe mitja, reduir els drets laborals al mínim i donar feina a canvi de contractes ominosos pels treballadors, que situaran a molts, en la misèria més indignant. No és una crisi accidental. Els treballadors hi havíem conformat una classe mitja que teníem tants privilegis com mai no s'havia pensat, i això, que és anomenat l'estat del benestar, és un aspecte a dinamitar per la classe oligàrquica que domina el món. La crida ha estat, en principi, acabar amb la lluita de classes i per dur-ho a terme s'han anihilat els drets laboral i els sous dignes; han promulgat lleis per llevar-nos opinió, com la llei mostassa, han encarit la justícia controlada pel poder; ignoren el medi ambient i el calfament del planeta amb lleis mediambientals. Han aconseguit privatitzar bona part de la sanitat pública, l'ensenyament, les grans empreses estatals i tot açò ens ha conduït a la deshumanització social, el consumisme, el materialisme, la lluita per tenir més que el veí, l'individualisme salvatge. Un altra conseqüència d'aquestes polítiques és l'aparició de grups d'extrema dreta, homòfons, populistes, racistes i ferms opositors a l'immigració i tot el que això comporta. "Europa es blanca" "Europa para los europeos" "No más extranjeros". Els oligarques callen perquè no volen Europa: És en Europa on s'han gestat tots els moviments socials en contra de l'explotació, per això Europa se trenca. Ara ha estat Gran Bretanya qui ha abandonat Europa, la resta vindrà tard o d'hora i quedarem en Europa els països perifèrics, Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia que sempre estarem governat per polítics socialdemòcrates que, sota una designació o altra, ens conduiran a un nou sistema molt similar a un franquisme descafeïnat, on anirem llanguint fins la descomposició total. Què hem de fer per combatre aquesta situació? Entendre molt bé que la crisi no ha estat una crisi financera – els oligarques tenen diners per pagar-ho tot i si no, els treballadors amb els seus imposts – i en les eleccions votar el "mal menor" i així podríem tenir alguna defensa, encara que jo, personalment, no ho crec. Res del que teníem tornarem a tindre. Pense-m'ho bé.
 
M'agrada
Comenta-ho'agrada
Comenta-ho

Cap comentari: