El cardenal
Rouco Varela ha manifestat, respecte de les persones que són desnonades de les
seues cases, que l’església està preocupada, i ha assegurat, a més a més, que
“van a resar per ells i que el Senyor els va a ajudar”
Bé la cosa no pinta gens malament
si algú resa per tu, sobretot, si és una ésser tan important com el Senyor, que
en la glòria del cel està, diuen. Però, per més que vull donar-li la
importància que té al fet de què l’església espanyola estiga preocupada per
aquells als quals, els bancs els han furtat les seues cases, i la legislació
actual els ha deixat amb un deute enorme per alguna cosa que ja no tenen, no
puc evitar recordar un acudit que deixaré escrit tot seguit:
“Un home que caminava per la
muntanya, va ensopegar-se i el pobre va quedar penjat d’una rameta subtil, que
amenaçava en trencar-se aviat, a un enorme penyasegat de més de cent metres
d’alçada. Terroritzat, el pobre home va començar a cridar, com un possés,
demanant auxili. Quan ja començava a perdre l’esperança de ser escoltat per
alguna bona persona, i la rameta subtil començava a cruixir de debilitat,
l’home penjat al penyasegat va escoltar una veu que li deia: “No tingues, por
fill meu. Sóc Déu i jo et salvaré... deixa’t caure que, abans d’arribar a terra,
un exercit de sants, arcàngels, àngels, querubins, serafins, àngels custodis i
ànimes santes, t’agafaran i et posaran en terra amb tota delicadesa, i no
sofriràs cap mal”. L’home penjat d’una rameta subtil al penyasegat, acovardit i
amb veu desconfiada, va preguntar: “ Però, hi ha algú més?”
Jo molt me tem que als desnonats
de les seues cases, que han anat a parar amb els seus ossos al carrer, no els importarà que Rouco Varela rese per ells i esperar que el Senyor
els ajude, perquè ells, mentre Rouco resa, continuaran al carrer, excepte si alguna persona compassiva, o alguna organització de caritat, els procura un
lloc on dormir en millors condicions que ho farien al ras; perquè ells, mentre
esperen l’ajuda del Senyor, continuaran acumulant interessos de demora, i
quotes sense pagar, d’una casa que, en un res i no-res, ha passat a mans d’una
banca voraç, insaciable, rapinyaire i antisocial. I si seguim la teoria que
exposa el republicà ultradretà de Indianapolis, Richard Mourdock, de què quan
una dona resulta embarassada per una violació és perquè “Déu va voler que
passara”, si mirem tot el que ens han ensenyat, durant la nostra innocència, a
les escoles franquistes, Déu és qui mou el món i totes les coses i per tant,
Déu mana també des desnonaments, de la fam, de la felicitat, de la guerra, de
l’alegria, de la desgracia...
Sincerament crec que als desnonats els reconfortaria més que una oració de Rouco
Varela, que un bon dia, un senyor de negre es presentara a la casa hipotecada
amb un paper que els assegurara poder-hi romandre, en règim d’arrendament, a un
preu mòdic, amb la possibilitat de poder optar a acabar de pagar el deute – i
no l’acumulat – i recomprar la casa quan la situació econòmica canviara. Així
s’evitarien molts plors, moltes tragèdies, alguns suïcidis de persones ofegades
per la pena, i que el cardenal Rouco Varela, la seua església i el Senyor del
cel dels justos, estiguera vivint preocupat pels desnonats i haguera de veure’s
en l’obligació de resar – no sé a partir de quants dies fa efecte la cosa –
pels pobres desheretats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada