L'AFRONTA DEL PRESIDENT FABRA.

No pot deixar de sorprendre’m que un president de la Generalitat Valenciana, que només utilitza el valencià llegit molt de tant en tant – de uvas a peras, com ell diria – perquè no s’ha pres la molèstia d’aprendre’n, o no vol utilitzar-lo com element ordinari de comunicació, reivindique en un acte oficial l’ús de la llengua com element vertebrador d’un poble. Això és diu cinisme, desvergonyiment, impudícia, descaradura, barra, gosadia, atreviment, obscenitat, indecència, procacitat, deshonestedat, indignitat, i sobre tot, burla, afronta als valencians que tenim la llengua com el major patrimoni nacional, com la millor herència que ens llegaren els nostres pares, com la major heretat que intentem transmetre als nostres fills amb el majors dels amors i el més sincer respecte, curant-la, millorant-la i enfortint-la de cara al futur, perquè es conserve al llar dels segles. El president Fabra és un cínic irredempt, una persona que ni havent passat per l’alcaldia de Castelló, una ciutat bressol del valencià actual, i d’ostentar la presidència del nostre País Valencià, no ha gosat i ha ofès continuadament, repetidament, els sentiments dels valencians en fer ús exclusiu, gairebé total, del castellà i mostrar un menyspreu inqualificable a la nostra terra i als valencians. Ara bé, segurament, personalment em sent tan disgustat perquè, una vegada més, l’aspiració ha estat errada i he esperat d’aquesta persona, i del partit al qual pertany, més del que hauria. I clar, coneixent aquesta classe de gent, i creure en possibles sintonies, és tan absurd com intentar ensenyar-li a una sardina a fer punt de ganxo. Fabra és un traïdor al poble valencià i per la meua part, a partir d’ara, sempre serà considerat com a persona non grata. Fora d’ací... via fora...!!!!