L'ARRIBADA DE LA PRIMAVERA

Quan jo estudiava, i no es filava tan prim, la primavera entrava un dia 21 del mes de març, però mai ens digueren els mestres d’aquells dies, a quina hora i, encara menys, als minuts exactes ho anava a fer. Així que en llevar-te del llit per anar a l’escola, encetaves la primavera i això era tot. Tampoc en sabíem res del pol·len de les gramínies, ni de cap altre pol·len d’altres espècies i passats uns dies, si no plovia, alguns esternudaven, altres es mocaven contínuament, i alguns presentaven uns ulls plorosos a dos per tres, per no parlar-ne dels que s’ofegaven: coses del canvi estacional, que era traïdorenc i ens enganyava. Ara, però, el coneixement científic va que vola i clar, les coses s’aclareixen amb una puntualitat meridiana: la primavera entrarà a les 17:57 h del dia 20M i a partir d’eixa hora, alguns començaran a esternudar, altres a mocar-se contínuament, molts a plorar i un bon pessic a ofegar-se i tirar mà de l’aerosol a dos per tres. I per què tot açò? Perquè les plantes, per fer la pol·linització, amollen tot el pol·len del món i els que són propensos a patir d’al·lèrgia... i etcètera, etcètera, etcètera. Tothom sabem en profusió el que ocorre en precisió de rellotge suïs i ja no ens estranya res, perquè hem perdut la capacitat de sorpresa i se’ns ha fet la pell més dura que la  badana: tant se val saber que la primavera entrarà a les 17:57 del dia 20M com si entra catorze minuts tard o més prompte d’eixe o un altre dia. A la fi, entre les 17:57 d’avui i demà només hi ha temps i el temps és eteri, solament ens marca el que hem consumit i, sense certeses, els que ens queda per viure. De qualsevol manera, benvinguda siga la primavera si arriba en pau, amb les pluges que per estació li pertoquen deixar, sense gotes fredes ni altres cataclismes, amb una bossa de treball bo ben plena per a tots aquells que el necessiten, serenitat per als ansiosos, menjar pels que pateixen fam, consol pels afligits i alegria pels deprimits. I flors, moltes flors, que alegren la vista i ens fan ser optimistes i feliços.

Ara són les 17:57 i ja fa dos minuts i no sé quants segons, que la primavera ja ha arribat a casa i a El Corte Inglés