LA FI DEL BIPARTIDISME DESPÒTIC.

Ahir, 25 de maig, finalment, es va acabar acabat la campanya de les europees 2014 i Compromís ha aconseguit el resultat pel que tant sospiràvem: Jordi Sebastià se'n va a Europa per a defensar els interessos valencians. Un èxit en lletres grans. Però endemés, hem de prendre bona nota de la catàstrofe soferta pels dos grans partits espanyols, que han jugat descaradament al bipartidisme i han acabat perdent la basa i la partida, perquè entre tots dos no arriben al 50%. El PSOE ha fet acte de presència i ha proclamat els mals resultats; el PP, en canvi, fent apologia de la seua estúpida política d’amagar la realitat, ha tret la Cospedal, dòberman del partit, ha donar la cara, i aquest linx de la comunicació i prestidigitador de la paraula en diferit, s’hi ha limitat a dir, que havien guanyat les eleccions, però no s’han succeït celebracions victorioses com en altres ocasions. Açò ve a significar que el poble, en general, ha dit prou a la dicotomia dictatorial del vot; ha dit prou a l’embranzida de corrupció; ha dit prou a la gran banca de beneficis astronòmics; ha dit prou a les grans fortunes amagades ens paradisos fiscals; ha dit prou a la impunitat de certs polítics i als membres de la Casa Real –com és el cas de la infanta Cristina; ha dit prou al perllongament innecessari en la resolució de casos com Brugal, Gurtel, Blasco, Urdangarin, la desaparició de molts diners en la visita del Papa a València, de la fortuna de Barcenas, de la doble comptabilitat del PP i de tantes i tantes coses que tenen la gent fins els nassos. S’ha produït el que, segurament, PP i PSOE, PPSOE, mai no havien sospitat: el poble els ha donat l’esquena davant tant d’abús de poder, tanta mentida, tant de malbaratament dels diners públics, tant d’enriquiment il·lícit i tant de desficaci. Efectivament, com Enric Morera els va sentenciar, no els eixirà debades. Ho pagaran encara amb més rigor i a les properes eleccions, tots dos partits tenen tots els números per anar-se’n fora del poder polític. Europa ha de prendre bona nota del que ha ocorregut i rectificar les polítiques que ha implantat fins ara. Ha de deixar de ser el cementeri dels elefants i convertir-se en un lloc ple de vida, dinamisme, racionalitat, solidaritat, justícia, exemple en el treball i igualitarisme sense diferències ni exclusivitats. Està molt lluny dels ciutadans, i això unit a l’enorme burocràcia, departaments, direccions i comitès que alberga i als enormes beneficis que tenen els eurodiputats, fa que la gent, en general, no se l’estimem i difícilment es pot estimar allò que no coneixes.   

Els resultats de Compromís han estat magnífics, no extrapolables, ni comparables, amb altres formacions d’àmbit espanyol: ells tenen major camp on recollir fruits i nosaltres, de la poma estatal, només ens mengem un mos, per la qual cosa, qualsevol valoració comparativa serà equívoca i desencertada. Hem d’estar ben contents i continuar a la nostra, amb intel·ligència, il·lusió, paciència i treball, perquè si miren enrere, el camí ha estat molt difícil. Hem creuat el desert durant molts anys, però l’esforç ha estat recompensat i avui ja podem dir ben alt, que tenim representació en tots els estaments, des de la vida municipal fins l’Europa on tot es cou. Hem de seguir treballant amb decència, amb les mans netes i ànim de servir al poble en què vivim, perquè si ens dormim pensant en el què hem guanyat, segurament ho perdrem tot.