LA TRAGÈDIA D'UN ESTAT FALLIT: 1-5

A tots aquells que pretenien ofegar les penúries pàtries en"La Roja" hauran de suïcidar-se, socialment vull dir, dimitir de les exacerbacions i les passions incontrolades i dedicar-se a mirar al seu voltant: comprovaran que un Estat no és un equip de futbol, ni a les magres ni a les madures i que quan es barallen xifres astronòmiques marejants per fer un treball que, suposadament, han de fer ben fet per norma, en una situació social d'angúnia, falta de futur, fam i pors, el món del futbol en Espanya es converteix en una VERGONYA SUPINA. No em mou al crit La Roja, perquè com deia Raimon, no em mouen al crit ni ocells ni flors ni futbol; en mou el que vol treballar i no pot, els que han de viure amb 400 euros al mes, els que tenien un passar normalitzat i un present de menjador social, els fills que han tornat a casa dels pares amb dona, fills i una hipoteca al coll per una vivenda que ha estat desdonada... En fi, no és una tragèdia el 5-1, és, simplement, un correctiu a la supèrbia promoguda pels poders fàctics interessats, governs que juguen al despist i una premsa camandulera que està per açò perquè no sap estar en altres coses. Si serveix per aclarir conceptes, benvinguda sia la humiliació patida a mans d'Holanda.