
Ahir, vint-i-quatre de maig, és una
data que haurà de quedar pels nostres annals. Una data màgica en què Polifem va
desaparèixer bramant, encegat l'únic ull que tenia i amb les orelles de sàtir
ajupides, mentre tu i els teus mariners sortíeu victoriosos de la cova on
s'amagava el ciclop fill de Poseidó i Toosa. Amb això s'acabava l'opressió del
poder injust i poderós i les persones quedaven lliures. I així ha estat. En
eixa nit, sota el teu comandament, hem sortit de la cova per començar una vida
nova. Una forma de fer política d'apropament a la gent, sempre amb bona
disposició, sempre amb les mans netes, sempre amb humilitat, com tu ens vas
dir, i amb ganes de servir i treballar pel poble, pels que han propiciat la
nostra victòria i pels que no. Polítiques justes d'integració, de cercar
treball pels més necessitats, de fer del nostre País una terra on les
diferències s'acurten i tots pugem conviure en harmonia.
Gràcies, amic Quico, per tot el que
ens has donat, pel que ens has ensenyat i per tot el temps que hem de compartir
amb tu, que segurament serà superior, fins i tot, del que tenim ara. Amb tu,
l'ajuntament de Sagunt es dignificarà i serà una eina al servei del poble i no
una passarel·la Cibeles, que crea malicia entre els que necessiten el treball i
els diners que es dilapiden en assumptes i coses intranscendents.
Amb tu, Quico, les coses i la gent serem
millors, perquè amb tu es pot creure en les persones i en què tots han de gaudir
de tot allò que nosaltres podem tenir. En el quadern de l'anecdotari et diré
que vingué un xicot molt nerviós, al meu col·legi electoral, preguntant amb veu
alta on estava l'urna de Quico. I és que Quico, per alegria dels teus amics i
coneguts i desgràcia dels que no t'estimen, ets un valor en alça, un amic immillorable
i una persona que paga la pena tenir-te ben a prop. Per això, amic Quico, jo t'estime sense cap
requisit ni doblec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada