Alea
iacta est. Aquesta celebèrrima frase
pronunciada quan Julio Cesar va iniciar el pas del Rubicó, expressa ben bé que
tot el que s'hi havia de fer, s'ha fet i ara cal esperar que la sort ens siga amiga.
Quico presenta la seua candidatura davant un consistori majoritàriament ocupat d'enemics
confessos: PP, el gran derrotat, no vol saber res de Quico perquè en moltíssimes
ocasions els ha tret els colors i el tenen per enemic natural; el PSOE, en
davallada sense fre, tampoc vol implicar-se massa en fer alcalde Quico; EU, que
malgrat tenir quatre regidors no vol formar coalició amb Compromís per mandat exprés
de la seua assemblea, santa santorum de totes les decisions a prendre i de tota
l'estratègia a practicar; IP, està fent el que s'espera sempre d'ells: "antes
muerto que sencillo" que traduït al llenguatge polític vol dir que, si
Quico ha de ser alcalde ho serà per sobre del seu cadàver, i clar, en eixa premissa,
està escarotant el galliner tot el que sap i més. L'únic, que de moment, sembla
que tirarà una maneta és ADN Morvedre, que amb tres regidors pot fer feina i vol
afegir-se. Si això li sumen certes conductes que s'esperen entre el públic
assistent, l'esperança d'una sessió plàcida és una quimera. No obstant això, jo
recomane tranquil·litat, no entrar al drap de les desqualificacions, passar dels
insults i de les insinuacions en contra i controlar els nervis en benefici d'una
pau social que hauria de ser el denominador comú de totes les reunions veïnals en
el Saló d'Actes del nostre Ajuntament i en la nostra vida quotidiana. El que tinga
que ser serà i si no és, doncs la vida continua, però en qualsevol cas, sabrem
amb seguretat i una vegada més, amb els amics que comptem i els enemics que
tenim. Donem exemple de serenitat i actuem com la història que ens contempla
espera de nosaltres. Fem-ho per Sagunt, per Compromís i per Quico, que tot en
bo s'ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada