ALS TREBALLADORS DE BOSSAL

Estic pendent i al corrent de tota la injustícia que esteu patint, per la golafreria econòmica d'una empresa que, sense cap motiu aparent, tanca les seues portes i provoca un drama sense parangó en la història moderna del món laboral. Jo he estat, estic i estaré sempre amb vosaltres, però mantenint posicions i opinions molt diferents d'aquelles que volen jugar a fer política i no fan més que mal, recolzades en principis i camins d'odi sempitern, que mai no porten en lloc. Estic segur, però, que tota la classe política, de la qual jo no forme part, està absolutament sensibilitzada amb vosaltres, els vostres fills i les vostres famílies en general, perquè és de malnats intentar rèdits polítics sobre la desgràcia d'altres.
No tinc cap dubte que les administracions valencianes actuals – Ajuntament i Generalitat – es mouran incessantment a la recerca de totes les solucions possibles. Tampoc tinc cap dubte, que Bossal buscarà i rebuscarà totes les excuses, totes les explicacions, totes les falòrnies i cantarà totes les cançons al seu abast, per justificar la seua decisió, que no és més que un punt de convergència amb les polítiques salvatgement liberals que es practiquen en l'Europa de Merckel i que tant els agraden als governs de Rajoy i companyia.
Els cants de sirena, les desqualificacions, les interpel•lacions i els insult no són el camí. El treball constant, però, la pressió sense límits, la participació, el recolzament de les institucions i el vostre moviment sí conformen el camí que podria reconduir la política empresarial, sense deixar de reconèixer que la feina és molt i molt difícil.
Tota la meua vida he estat un treballador que s'ha vist obligat a parar la mà al principi de tots els mesos per poder viure i per tant, el meu sentir i la meua forma d'entendre la vida és igual a la vostra i he viscut com vosaltres: treball a canvi de diners. Matise, no obstant, que jo he estat un afortunat mentre he treballat, però malgrat això, a hores d'ara ningú em pot fer baixar la cara ni pot privar-me de mirar els ulls d'altres persones, perquè com vosaltres mantinc la meua dignitat intacta, com vosaltres mantinc el meu esperit de treballador, i com vosaltres lluitaria fins l'últim alè de la meua vida si em veies en la vostra situació.
Per tot açò, amics, germans de Bossal, us encoratge a no deixar-vos seduir per cants de sirena interessats, que pretenen obtenir beneficis polítics a costa del vostre sofriment. Jo, jubilat, major i amb escassa salut, ben poc puc ajudar-vos físicament, però encara tinc temps i una càmera fotogràfica de segona divisió, que pose, sense preu ni condicions, a la vostra disposició. Estic amb vosaltres i estaré al vostre costat en la vostra lluita, així que endavant germans, amb el cor encès i el cervell gelat per a què aquesta brivalla que mou el món al seu albir, no puga escampar més la seua llavor malsana i que deixe d'oprimir els treballadors que tant han fet, i fan, perquè les seues butxaques estiguen sempre ben plenes.