A VOLTES AMB LAFARGE, ELS TREBALLADORS I ELS VEÏNS DE ROMEU

Són més importants tres-cents llocs de treball que tres-centes famílies? Són més importants tres-centes famílies que tres-cents llocs de treball? La llengüeta de la balança és extremadament subtil i tan fina, que només uns grams poden fer-la tombar cap a un o l'altre balançó, però la por, justificada sens dubte, a perdre el que per justícia es nostre, de vegades ens tanca els ulls o ens fa mirar cap on no s'hi troba la resposta. Lafarge, empresa dedicada a la fabricació de ciment, actualment, i des de fa molts anys, està extraient matèria prima d'una pedrera que es diu El Salt del Llop, situada en la muntanya de Romeu, una zona verda importantíssima de Sagunt per constituir el pulmó verd de la ciutat i perquè hi ha una urbanització molt antiga que, poc a poc ha anat sofrint l'apropament de la pedrera a les cases, fins al punt d'ocasionar badalls en parets i murs exteriors, caigudes de pedres a les teulades i petits terratrèmols quan la pedrera ha d'utilitzar explosius per aconseguir el material, amb el conseqüent perill que això comporta per a les famílies en general. Què s'ha de fer amb aquestes famílies que tant han lluitat, i tant de sacrifici han fet, per tenir una casa en la muntanya? Deixem que la pedrera arruïne les seues propietats? Els obliguem a abandonar les seues cases en favor de Lafarge? Lafarge, aliena a aquestes inquietuds veïnals, amenaça en tancar l'empresa i fer fora els treballadors, si l'Ajuntament no perllonga per més anys la llicència concedida a l'empresa que acabarà en 2017. L'Ajuntament diu que no i davant d'açò, com és natural i comprensible, Lafarge encarrila els treballadors perquè carreguen la seua frustració contra l'Ajuntament de Sagunt, i molt especialment, contra l'alcalde. Però s'ha preocupat Lafarge al llarg de tots aquests anys de buscar altres zones on extraure el material que necessita? No, no ho ha fet, perquè tenir la pedrera al costat de la fàbrica és un privilegi que no totes les fàbriques poden gaudir. A la zona taulellera d'Onda, Vila-real, Nules, Ribesalves, Alcora i altres pobles, que encara tenen grans empreses a plena producció (Navarti, Porcelanosa, Ribes, Lca Cerámicas, Stilnules, La Lloma, Almar) actualment tenen les seues pedreres en les províncies de Terol, Conca i Albacete. Podria fer el mateix Lafarge?

Naturalment que sí, però tot açò sona a tancament de l'empresa, perquè la bicoca de la construcció està parada des de fa molt de temps i no es col·loca un taulell ni per casualitat. Però en un últim intent de llevar-se puces de damunt, Lafarge abriva tota la fúria dels treballadors contra l'Ajuntament de Sagunt (Compromís, ADN Morvedre i EU) en lloc de donar la cara, però que desafortunadament, el resultat serà el mateix que han sofert els treballadors de Galmed, Bosal i pròximament Arcelor Mittal, que com a primera mesura, ja ha comunicat oficialment un ERO de 800 treballadors i una reducció de producció de 240.000 tones a partir del proppassat més de setembre. Corol·lari: les empreses no són ONGs i quan els números no els quadren, tanquen i fan fora els treballadors sense que els importe una bleda la situació en què queden les famílies ni el futur que els espera. Però els interessos polítics de certs partits, entre ells, incomprensiblement el PSOE, soci de govern de Compromís en la Generalitat, fan boixets amb l'assumpte de Lafarge, per amagar una caiguda que, almenys a Sagunt, és històrica. No estaria de més, que explicaren les coses com són i no feren valdre la desgràcia d'uns treballadors que, passat un temps, cap partit de l'oposició s'ocuparà d'ells, perquè siga el partit que ocupe l'alcaldia, ningú no donarà permís per expandir la pedrera en detriment dels veïns que hi estaven abans de l'arribada de Lafarge.