NADAL, LA FESTA DE LA HIPOCRESIA.

Si per alguna cosa han de servir uns dies d'esbarjo com els que ens brinda la festa nadalenca, és el poder recarregar piles després d'un any difícil d'oblidar i fer més família, si és que cal. Particularment no estic molt apegat a les festes, tampoc al Nadal, perquè si per alguna cosa destaquen aquestes festes properes és pels dispendi, de vegades extremadament irracional, en què convertim el dia a dia, i en la hipocresia que genera afartar-se de tantes coses que no ens són gens necessàries, mentre alhora, intentem envair tots els espais amb un halo de solidaritat i fraternitat que té una data de caducitat extremadament pròxima, segurament, no més enllà de tres o quatre dies. Algunes taules, també la meua, es presentaran ben fornides de viandes inusuals, de begudes fantàstiques i de tota mena de dolços, per bé que ensems, donarem, i en el pitjor dels casos negarem, una almoina a una indigent que estira la mà, a la porta d'un supermercat, demanant uns cèntims de felicitat. Una burla al sentit comú, una trampa social en nom d'una religió que fins ara, ha aparegut representada per gent que actua i viu en una constant contradicció amb els dogmes que predica, exactament com molts de nosaltres, que s'autoqualifiquem davant de tothom com el que no som. De qualsevol manera, si els dies d'esbarjo donen felicitat, que tothom que puga i sàpiga ser feliç que ho siga, que res més quedarà en passar el Nadal, si no és una indigestió de tant de menjar, alguna intoxicació etílica i un dolor de cap que no ens deixarà recordar que per uns dies vam ser i actuar com mai no ens agrada que ens etiqueten: Una gabella irracional, en mig d'una injustícia democràtica mundial que ens esvara.