LA GLORIETA DE SAGUNT

La Glorieta de Sagunt sempre ha estat el punt d'esbarjo per a la societat saguntina. Fa uns anys la gent més jove, la de pantaló curt i cames piloses, la de xiquetesnines i somriure dolç, hi cercava aquell amor platònic, tan tòpic i típic, de quan es desperta a la vida. També a la Glorieta, l'adolescència anava en grup a la conquesta de la primera nuvieta, passejant amunt i avall per les vores d'una pinada artificial i d'escàs creixement, al darrere d'un grup de xiquesdonetes, per anar junts al cinema el proper diumenge, gaudir junts dels dijous de berenar, dels divendres sants al Calvari, de la Pasqüa al Castell i de les Falles als carrers. Els més majors cercaven les zones més desolades i fosques de la Glorieta per festejar en intimitat i el més grans, per portar els néts a jugar-hi a la pilota o aprendre a anar en bicicleta. Aleshores, hi havia un guarda de la Glorieta, que la recorria posant ordre en els jocs dels més menuts, en les mans llargues dels adolescents i en la incontinència de la joventut. Aquell home, que no era policia, mantenia la Glorieta en pau i la feia més segura.

Actualment, la Glorieta continua exercint el paper de punt genuí de l'esbarjo saguntí, però la societat ha canviat, la disciplina s'ha relaxat i els valors han decaigut visiblement, fins transformar la Glorieta en un batibull de gent de totes les edats barrejada, de bicicletes circulant entre la gent que passeja, de xiquets jugant a futbol en llocs on no deuen, amb l'aquiescència i complicitat dels pares, amb gossos, en corretja o sense, que encara que els amos repleguen les deposicions dels animals, no poden evitar que pixen arreu. I en tot aquest paisatge desolador, les fonts del PP, avariades i sense solucions assequibles, presenten un aspecte tristament brut, plenes de papers, d'ampolles de plàstic, de papers, d'embolcalls de dolços, de corfes de pipes... Un mal de cor pels que hem conegut la Glorieta quan reunia condicions i es feia de respectar. Ara, la gent li ha perdut el respecte i la degrada constantment, tant que fins i tot li han canviat el nom: el parque. Si, l'anomenen "el parque" i en eixes estant, la Glorieta, com a punt principal de l'esbarjo saguntí, llangueix en presència i en aspecte i el poble, com sempre, protesta en rogles i ja està tot fet. Però com diuen que "càrrega que plau no pesa", doncs tenim el que tenim, però jo vull pensar que entre les autoritats i el poble, alguna mida s'hi hauria de prendre contra els malavesats que se'n riuen de la música i de qui la toca i fan que la Glorieta no siga el que hauria de ser.