EL PP NO ÉS UN PARTIT DECENT NI FIABLE

Per què comence aquest article amb una afirmació tan taxativa? Doncs perquè darrere d'una, el PP en fa una altra i no de menuda, que ja en van moltes, sinó de ben grossa, que encara en van més. Ara, quan el desaforament dels polítics és un clam social generalitzat; ara, quan la comparació amb altres països europeus ens demostra que la política d'aforaments a l'Estat Espanyol és un autèntic desgavell i un abús sense límits, resulta que el Ple del Senat ha rebutjat, fent ús de la majoria absoluta del PP, una moció del PSOE compartida per tota l'oposició, per eliminar els aforaments als senadors, diputats i parlamentaris autonòmics. I per més burla encara, ho ha fet en un Ple en què estava present l'exalcaldessa de València pel PP, Rita Barberà, qui després de 24 anys ocupant l'alcaldia del Cap i Casal valencià sap tantes coses del seu partit, que intenten de totes les maneres possibles evitar que siga desaforada i solte per la seua boqueta tot el que ara està amagant i més. El PP està tan podrit , i amaga tantíssimes malifetes, que té por de què alguns dels seus aforats se'n vaja de la llengua, i premia el seu silenci amb un aforament que els blinda de l'acció de la justícia ordinària, els proporciona un sou extraordinari que no té res a veure amb el que cobra la majoria dels treballadors i els obri la possibilitat de fer ús de les portes giratòries que tant agraden als grans partits nacionals de l'altiplà peninsular. Està clar que la llei hauria de ser igual per a tots, però és més que evident que no ho és i que segons el bressol i el lloc de procedència són els privilegis: molts per a uns pocs i cap per a una majoria. 2.500 aforats en Espanya és una anomalia sense parangó en la història mundial moderna, i encara molt menys si ens comparem amb Portugal i Itàlia que en tenen 1, França, 36 i Gran Bretanya i Alemanya que no en tenen cap. Què pretén, doncs, el PP? Segurament, continuar conservant el bagul on guarden les mentides, les trampes, les caixes B, els sobresous, els malbarataments dels diners públics, els sobrecostos de les obres oficials, els diners derivats a empreses familiars de gent del partit, els sobres plens de diners que corren com l'aigua i tot un món de porqueria amb el qual, aspiren a renovar el partit i presentar-se davant l'electorat com un partit actualitzat i sense res que amagar. Em fa riure el PP, però està més clar que un ull de peix, que el PP no és un partit decent ni fiable.