TORNEM AL PUNT DE PARTIDA

Tornem al punt de partida. Un punt de partida que produirà una cursa més reduïda i resultats "déjà vu". Després de tota la corrupció que s'ha descobert al voltant del PP i que l'ha convertit, segons dictamen judicial, en una banda criminal organitzada per delinquir, el PP, amb Mariano Rajoy al front, segurament tornarà a guanyar les eleccions. Faltaven els Papers de Panama, (curiositat, l'acrònim de Papers de Panamà també és PP) que normalment, llevat d'alguna possible excepció, gairebé tots els casos són de gent afí al Partit Popular, perquè és difícil creure que un treballador tinga un compte a Panama, o en què tots aquells pardalets que han estat agafats amb comptes il·legals de xifres milionàries, vagen a votar partits d'esquerra que actualment l'oposició al Congrés. Però encara que ací estem agranant sobre agranat, crec que hi ha molts drapets bruts per treure al sol, fins al 16 de juny, que tacaran els populars però que no incidiran sobre el vot, perquè la gent al nostre país ha arribat a un grau d'acceptació del PP, que si agafaren Rajoy "in fraganti" amb una pistola en mà atracant una farmàcia, encara el votarien i el disculparien dient que només anava per unes receptes per son pare, i que al treure la xavalla de la butxaca s'hi la va trobar, però que ell no sabia qui li l'havia posat-hi. Aquesta perversió es diu Síndrome d'Estocolm, que s'aplica quan la víctima d'un segrest acaba estimant el seu segrestador. I en eixes estem: la societat segrestada, en general, no vol veure més enllà del nas i es conforma amb el que té, perquè pensa que d'amo canviaràs però de lladre no escaparàs i que val més boig conegut que savi per conèixer. Així que  anem fent-nos l'ànim, perquè tot apunta a què s'haurem d'empassar-se la mateixa píndola, i després, renegarem a casa i fora, i tornarem a passar-les magres amb les retallades, sous de misèria, treball en condicions d'esclavitud, desatenció als dependents, desnonaments, inseguretat sobre les pensions, lleis tapaboques que legalitzaran que impunement ens tracten a bastonades per dir que Alí és igual que Camalí i condemnats a viure en una societat convertida en un nyap. I encara que tot açò semble un tòpic, una vegada passades les noves eleccions, si no atinem amb el vot, ens quedarem amb les mans buides i tirant al llarg, amb la camisa a l'esquena.