L'ART DE GIRAR LA TRUITA

Girar la truita és tot un art. N'hi ha que la gira ajudant-se d'un plat pla, altres ho fan amb una mena de tapadora i altres utilitzant artificis dialectals, com és el cas del PP en l'assumpte de les gravacions al despatx del ministre de l'interior. Jorge Fernández Díaz, candidat per Barcelona, es presenta davant l'electorat com una víctima de les gravacions que han fet al seu despatx, de la mateixa manera que ho fa el fatxenda Daniel de Alfonso, cap de l'oficina antifrau de Catalunya, en les converses que tots dos van mantenir al despatx del primer sobre com fabricar proves falses contra els dirigents d'ERC i Convergència per desacreditar-los i acusar-los de prevaricació, a més de comprometre el Tripartit català en les adjudicacions a CESPA, que és on treballa el germà de Junqueras. Doncs bé, en lloc de presentar la dimissió immediata tots dos, com hagueren fet en qualsevol estat occidental, giren la truita intentant aparèixer davant la societat com a víctimes innocents d'un personatge malvat, que va instal•lar gravadores per perjudicar-los. El ministre es presenta amb aires opusdeistes santificats i l'altre, com un autèntic capo fatxenda i groller, insinuant davant els partits polítics, que tots estan tacats per les irregularitats comeses i que ell manté silenci per no perjudicar-los, amb la qual cosa, encara queden deutors d'un favor enorme. 

A la fi d'aquesta opinió adjunte un enllaç al diari PUBLICO que deixa molt a les clares, com el ministre i el seu majordom conspiren. Treuen aigua clara cuidant molt bé on han de furgar, en quines persones han de fixar la persecució, a quins partits i en quin moment han de treure tota la roba del calaix per robar vots a l'oposició i beneficiar al PP. Naturalment, com sempre ocorre quan ocorre, Mariano Rajoy diu que ja ho té gairebé resolt, però també gira la truita i diu, que falta poc per assabentar-se de qui ha estat la persona encarregada de les gravacions, però no planta cara i pixa fora del test afirmant que han format una comissió per investigar el cas, però no diu res de la culpabilitat dels seus amigots.
En resum, un nou cas de corrupció, en aquest cas de conspiració al més pur estil CIA o KGB, on el PP se retrata i deixa veure, molt a les clares, que aquest partit queda ben definit en l'afirmació del jutge de què és una banda criminal organitzada per a delinquir.

http://www.publico.es/politica/fernandez-diaz-conspiro-jefe-oficina.html