FER-SE MAJORS

Diuen que els jubilats tenen molt de temps lliure i que poden fer moltes coses. La primera asseveració no és certa, car alguns jubilats han canviat el seu treball quotidià per un altre ben diferent, però entenc que també molt útil. Algunes persones se'n riuen d'ells, i els anomenen els homes de la borsa, per afegir tot seguit, de la borsa del pa i de la borsa del fem. És ben cert, però, que poden dur a terme moltes coses que mai no hi havien fet, com compartirles feines de casa en la mesura de les possibilitats i educació de cadascú, fer comandes (recaos), preocupar-se de la paperassa que envolta l'administració de la casa, dels segurs, de les revisions del cotxe, de dur-lo a rentar, d'atendre néts, si tenen la sort de poder gaudir-ne d'ells... No, no tenen tot el temps del món, ni en el dia a dia ni en el futur, perquè la carretera cada

vegada va fent-se més estreta i amb pitjor calçada. El temps no perdona, i amb una rapidesa impensable, se'n va sense adonar-se que està fet un autèntic iaio, encara que la corfa amague certs aspectes invisibles que van fent el seu camí en silenci i altres visibles menys marcats i de menor transcendència. De qualsevol manera, és un temps meravellós, si se sap dur en elegància i saviesa, que aporta sensacions impensables i absolutament tendres, encara més, si se tenen néts i se manté amb ells bona sintonia. No és un amor comparable ni major al que diuen sentir pels fills, però qui viu el moment experimenta sensacions que mai no les havia notat, perquè arriben quan la capacitat d'entendrir-se és major i l'experiència dels anys multiplica l'esma, el juí i el buc per estimar, des deixa atalaia que només els anys posa a la seua disposició. Fer-se major és una condició que agrair a la vida. Ser iaio, en condicions normals, és una joia molt difícil d'explicar i un fet que agrair a la vida i a les píndoles de tots els colors, que de vegades se necessiten per seguir fent-se major.