LA SETMANA SANTA SAGUNTINA

A banda de la vessant religiosa de la Setmana Santa Saguntina, és difícil sustreure’s a la idea de què també té un cert caire esotèric, màgic, atrapador per a la gent, si més no per als saguntins, car la tradició ben bé que ho deixa veure. Durant esta setmana de tabals i cornetes que recorren la ciutat reviscolant mites i tradicions antigues, no valen els plantejaments religiosos exclusius ni tampoc aquells practicats pels lliures pensadors menjacapellans: la Setmana Santa Saguntina és una festa interpretativa que cadascú dels saguntins la sent i la desxifra des d’un punt de vista diferent, però que tothom la viu amb fervor. Una passió, de vegades, religiosa, d’altres interpretada des de la laïcitat i la distància, i d’altres, com una festa que, més que qualsevulla altra, reviu comercialment la ciutat de Sagunt, tan adormida sempre, tan avorrida, tan minvant. El poble s’entusiasma amb la Setmana Santa i la Setmana Santa és, perquè el poble viu en el miracle de l’esperança sempiterna. I la Setmana Santa Saguntina és, després de tants segles, un autèntic miracle que parla a les clares d’allò que s’hi hauria de fer per conservar la resta del nostre patrimoni cultural.

L'antiquíssima Setmana Santa Saguntina, la del toc de corneta esglaiador que trenca la nit en mil fragments que s’enlairen al pas silenciós de les vestes; la del crit harmoniós i típic cridant a la fe en la Puríssima Sang de Jesucrist; la de les mans dels xiquets esteses reclamant uns caramels que la festa sempre els deu; la de les persones que encara s’agenollen devotament al pas de la imatge predilecta de la seua adoració; la de les llumeneres enceses amb una flama roja i negra i un degoteig incansable... La Setmana Santa dels Grans Silencis, que és. La Setmana Santa Negra, que és. La Setmana Santa de les bandes requetès i carlines que desfilen marcialment entre panys de cases velles i carrers empedrats, estrets i costeruts, que és. La Setmana Santa dels mendicants d’un prodigi que caminen amb els peus nus i posat compungit darrere de les imatges, que és. La Setmana Santa dels falsaris que busquen la glòria només en el quefer d’una sola setmana, que és. La Setmana Santa del Poble sens dubte. Del Poble en gran, perquè esta festa és de tots i per a tots, sense colors ni ideologies.

I a la fi de la Setmana Santa tornarem a la brega amb els mateixos colors, amb els mateixos ulls i les mateixes conductes, però encara recordarem, només uns dies, uns dies només, els aparadors ben adornats, la quantitat de gent que ens va visitar, la vida que va respirar la ciutat mentre va durar la festa, el xocolate de la matinada del divendres, la preparació de la Pasqua al Calvari estant i totes aquelles coses que converteixen la Setmana Santa Saguntina en un mosaic magnífic de colors, sentiments i formes, després de tants i tants anys.