El passat dijous, dia 3 de juny, vaig assistir en qualitat de convidat a la presentació dels llibres del poeta i escriptor Manel Alonso i Català, de Puçol, que va tindre lloc en la Casa de Cultura d'aquella ciutat. Es tractava de Si em parles del desig i Correspondència de guerra, dos poemaris ben distints però tots dos magnífics. L'acte fou un vertader exemple de com haurien de ser tots els actes d'aquesta mena: brevetat de les personalitats encarregades de presentar als assistents la vida i l'obra de l'autor-poeta, intercalació de filmines amb fotografies esplèndides de Vicent Salvador i la veu del poeta, entre altres, i sobretot, el dinamisme que va comportar la col·laboració d'un grapat d'amics del poeta que van llegir diferents poemes dels llibres presentats, segons lliure elecció, entre els quals jo vaig tindre el plaer d'haver estat inclós per llegir-ne un del llibre Correspondència de guerra. L'ambient fou generós en alegria, en retrobaments de gent coneguda i estimada que la vida quotidiana va apartant del nostre camí sense acabar d'esbrinar mai per què ocórren aquestes coses. Personalment, vaig tenir ocasió de dur a terme una de les activitats que més m'agrada: fer fotografies. I és que resulta que el fotògraf Vicent Salvador no va poder atendre l'acte, fotogràficament s'entén, i em va deixar la seua càmera perquè fos jo qui deixara memòria pixelada d'aquella reunió tan esplèndida i ben preparada. No sé si hauran servit per alguna cosa, però quan u va caminant per aquella ratlla de l'últim terç de la seua vida, sentir-se útil amb els amics és molt gratificant, especialment quan posen a les teues mans joies materials i la responsabilitat inherent d'uns moments que mai no són repetibles. Em va agradar moltíssim assitir-hi i acompanyar Manel en eixe dia tan especial per a ell, perquè la veritat és que, personalment, vaig gaudir com un nen amb una joguina nova. Gràcies, Manel, per la teua poesia i per la teua amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada