DE LA MÀ DE LA MENTIDA

Des de fa uns anys estiuege a un poble menut de la nostra costa. Confese tenir dues grans passions terrenals - de celestials no en tinc cap: fer senderisme moderat i el món de la fotografia. Llavors, com que són dues afeccions bens fàcils de casar,  diariament em calce les botes, em clave un barret i disposat a rostir-me com un pollastre a l'ast, em llence per eixos camins, sendes i senderoles que em resulten desconeguts, càmera al coll, amb la finalitat de veure el paisatge i anar coneixent una mica més el perfil de la nostra terra. El terme que accidentalment m'acull és pla i d'horta, i segurament haurà estat una terra fecunda i pletòrica de color, de tots els colors i flaires, però actualment n'és una horta abandonada que els llauradors han deixat perdre, bé perquè els van aplicar expropiacions forçades, bé perquè han perdut l'esperança en el futur i no s'hi veuen en anima de seguir dedicant el seu temps a una activitat que resulta improductiva en els minifundis típics que encara hi ha arreu de tot el nostre país. I caminant estant t'adones que mentre els llauradors s'han esforçat fins l'últim alè de les seues vides en mantenir el legat de la tradició, que mentre tots aquells que caminem en cura de no xafar una bestioleta que se'ns ha creuat en el camí o una flor petitona que la natura ens ha regalat per alegrar-nos el passeig, uns altres arriben i en d'un grapat ens furten la terra, xafen la bestiola, tallen la flor i ens deixen amb el cul a l'aire, posant en lloc de tot això que nosaltres estimem un camp de golf i un "resort todo incluido" que promet molta feina per als pobres indígenes ignorants. Aleshores comencem a oir parlar de drives, fairways, bunkers, roughs, approachs, grenns, putts, cadies... etcètera, i de mica en mica, sense cap alternativa possible, també ens furten la llengua. L'horta d'este poble que m'acull s'ha mort. Esta abandonada en la major part del terme i presenta una degradació irrecuperable difícil de contar. I és que els llauradors, els seus fills i els seues néts, estan estudiant a casa noves llengües, perquè ja fa uns anys que les nostres autoritats els hi van dir que anaven a posar un camp de golf i un "resort todo incluido" que els hi deixaria molts beneficis, però la veritat és que el camp de golf mai no hi ha arribat, el resot tampoc, el treball encara menys, i els beneficis que prometien - com en el conte de la lletera - s'han esfumat i l'horta, irremissiblement, s'ha mort i els llauradors continuen sense futur, sense alegria i penedits d'haver deixat anar, per unes promeses vagues, un legat impossible de recuperar i una llengua que van rebre dels seus pares.