Durant la primera setmana de juliol vam fer una escapadeta als Pirineus lleidatans. Més exactament hi vam anar al Par d'Aigüestortes i Sant Maurici, i com sempre, ho vam fer els habituals, encara que enguany ens acompanyaven dos amics nous de caminada. Especial ha estat la companyia del més menut d'ells, Guillem, que ha resultar ser, malgrat la poca edat que té, un personatge importantíssim en les nostres excursions i ens ha donat un exemple de fortalesa, il·lusió i alegria. Vam recórrer les rutes factibles de tots dos parcs, vam deixar bona nota de la nostra il·lusió per tastar les viandes típiques del país i ens quedàrem amb un bon recull fotogràfic com a record d'uns dies magnífics que tornarem a repetir el proper any. Ens ha cridat l'atenció la majestuositat d'un paisatge increible i d'unes rutes dignes de millors caminants. I molt especialment eixos pobles menuts, encisadors i acollidors farcits de mostres de l'art romànic-lombard català, que manté caracteristiques comunes a tots ells. Realment ha estat una lliçó d'art a l'aire lliure i ha contituït una renovació de les nostres neurones, allò que hom diu, "carregar les piles". Per si els de l'interès dels visitants del BLOG, al racó fotogràfic he deixat un àlbum de vint-i-cinc fotos que, resumidament, poden donar idea del nostre pas pels Pirineus catalans, tot i considerant que mai no plasmarà la bellesa real dels llocs que hem visitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada