BARACK OBAMA

Ha guanyat Barack Obama les eleccions presidencials del EE.UU celebrades ahir dimarts, dia 6 de novembre. No vaig a fer cap anàlisi dels resultats electorals ni tampoc cap estudi sobre el que suposen per a l’economia, o les relacions internacionals, o la pau, o la guerra en el món, perquè jo no sabria fer-ho, però si em mou a una reflexió lligada al govern de la nació espanyola, en especial, i/o a la major part de les nacions europees.

Hem escoltat tantíssimes vegades que USA és la terra de les grans oportunitats, i que qualsevol persona nascuda americana pot arribar a ser president de la nació més poderosa del món, que se’ns ha quedat clavada al cervell com una cantarella més, com un tòpic típic. Una tornada de cançó popular que, per reiterada, la tenim per ben sabuda i no capta la nostra atenció més enllà d'eixe moment precís. Però regirant hemeroteques, o explorant sense massa profunditat en les xarxes socials, trobem de seguida que la iaia del president dels Estats Units encara viu a Kogelo (Kenia), i porta un mode de vida gairebé tribal: n'és una dona africana sense pal·liatius, sense cap indici que diga el contrari. Una dona negrota, amb dentadura absolutament blanca, els ulls rogencs i vestida amb colors estridents. Una dona que públicament resa a Alà perquè el seu nét es convertisca aviat a l’islam, que és la religió que la seua tribu professa. I quina importància té tot açò que relaciona Obama amb la seua iaia africana? Doncs gens, poca o molta, segons es mire, perquè, al cap i a la fi, tot és relatiu en la vida. Ara bé, pensem que açò seria possible en aquesta societat, en aquesta Espanya actual, tan europea, tan universalitzada i amb valors tan democràtics? Algú creu que el nét d'un negre vingut d'un país subsaharià, o d'un sud-americà arribat d'un país andí, o d'un ciutadà d'un país eslau, poguera guanyar unes eleccions a la presidència del govern espanyol?

Personalment opine que açò no és altra cosa que un exemple meravellós d'integració social. En contra s’hi poden adduir que els afroamericans han passat moltes vexacions, i encara en passen, però a la vista està que actualment també poden tenir grans oportunitats, si les circumstàncies els són favorables i saben aprofitar-les. Naturalment, al principi de la curta història dels americans USA, tothom va ser emigrant. El primer president, George Washington, considerat el pare de la nació americana, era fill d’una família anglesa del comtat de Northamptonshire, que va anar als Estats Units a la recerca de negoci, i ell, per tant, era un americà només de primera generació. Després de tres segles, i revisada la història americana, el fet Obama és un autèntic miracle de la pluralitat, de la democràcia i de la integració racial i cultural d'aquella societat, valors que haurien d'aplicar se a la nostra per millorar la convivència, i sobre els quals, els valencians hauríem de parar molt de compte.

Obama ha estat reelegit per un nou període de quatre anys i jo, que mai no m’he considerat massa pro ianqui, estic feliç i m’agrada la idea.

(*) A la fotografia adjunta Sarah Obama, 88 anys i tercera esposa del iaio patern del president Obama.