Em passa pel cap, que tots
aquells que de des de sempre hem defensat el poder de la paraula contra tota
mena d’intervenció violenta contra l’home, ara trobem a faltar eixa expressió
que ens torne a conferir la dignitat de persona en ús de la paraula. Sobren
imposicions i manquen solidaritats. Sobren
poders i s’escapen, entre les sinuositats de la diagnosi i la conveniència, les
solucions. Sobren autocomplaences i manquen autodisciplines. Sobren silencis i
manquen paraules assenyades, lliures d’interessos capitals que fan l’home
captiu i el retornen a la frondositat dels boscos obscurs dels homínids.
La paraula ens fa persones de bé
o de mal: de bé quan utilitzem la paraula com una expressió d’empatia i
solidaritat i de mal quan no encertem amb la paraula adequada. La paraula mal
dita és una extralimitació que no crea harmonia ni unió entre els hòmens. La paraula
ben dissenyada, i correctament expressada, és l’exemple fidel de la supremacia
de l’home sobre totes les coses, una preeminència que ens aparta de les bèsties
i de les bestioles, i que es demostra capaç de trobar punts de coincidència, d’imaginar
camins impossibles i ens ensenya que tot és factible mitjançant el mot precís i
compromès amb els altres. N’és un tabal de ressonància social il·limitat i de
convivència infinita
No podem parlar per parlar, com
grunyeixen les feres a tothora. No podem raonar sempre, egoistament, de les
nostres coses, dels nostres interessos, de les nostres passions, impressions i
depressions. Ni tampoc no podem parlotejar, sense escoltar ningú, fins enfitar l’interlocutor
amb paraules vàcues, perquè això crea desafecció i atordeix el sentiment i la
ment de qui ens escolta, sense crear lligams de relació amigable i sincera, ans
al contrari.
La paraula ens atorga el grau més
elevat dins de l’evolució de les espècies. I per ella, més que per elevar-se
sobre les potes del darrere, més que per aprendre a utilitzar amb precisió les
potes d’endavant, més que per perdre el pelatge que ens cobria el cos, més que
per qualsevol altra cosa que ens poguera assimilar al nostre aspecte actual,
només per ella, som persones. Esdevenir de bé o de mal depèn de tantes coses
que jo sóc incapaç d’analitzar, i si gosara de fer-ho, l’anàlisi mancaria de
molla amb gruix i encert. Ho deixe i convide tothom a parlar serenament i
escoltar amb interès, que de tot i de tots podem aprendre en aquesta vida, i
amb qui menys pensem, també ens pot ensenyar l’ús correcte de la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada