LA BURLA FINANCERA DE LA
GENERALITAT VALENCIANA
La Generalitat Valenciana, intervinguda per l’Estat, paga
els interessos vençuts impagats d’un préstec que Bankia, també intervinguda per
l’Estat, va concedir al València CF, un equip de futbol en fallida, que ha acabat
sent rescatat per la Generalitat Valenciana. Situació kafkiana, eh?. La
història és la següent: en 2010 Bankia, amb l’aval de la Generalitat, dóna un
préstec de 81 milions d’euros al València CF destinats a comprar accions en
l’ampliació de capital del club. Com que el València CF no pot pagar ni els
interessos, amb la implicació de la Generalitat en condició d’aval del préstec,
sol·licita a Bankia un nou préstec de 245 milions d’euros per pagar els deutes
i acabar el nou estadi que es troba en fase de construcció, però aturat per
falta de diners, a canvi de l’actual camp de Mestalla i altres terrenys. Com
que Bankia entra en situació de fallida es nega a fer l’operació i clar, el
València CF és queda amb el cul a l’aire i la Generalitat té que assumir el
compromís del club amb l’entitat financera. Conseqüència, com que el deute
s’incrementa sense parar, per allò dels interessos per demora, la Generalitat
Valenciana, a traves del seu Instituto Valenciano de Finanzas, ha començat a
pagar i el primer pagament ha estat de 4,86 milions d’euros pels interessos
vençuts del deute impagat, mentre continua la negociació per buscar solucions
alternatives.
Pensem en la quantitat d’autònoms i xicotetes empreses que, des
de fa mesos i mesos, la Generalitat no els paga els deutes que té amb ells per
falta de liquiditat i s’han vist en l’obligació de tancar les portes dels seus
negocis; pensem en quant de temps les farmàcies valencianes han arrossegat
impagaments de la Generalitat; pensem en quantes persones depenents que s’han
quedat sense ajudes; pensem en quants dels nostres xiquets estudien en
barracons; pensem en quantes persones estan afectades pels retalls en la
sanitat pública; pensem en el desgavell que és donar 4,86 milions d’euros –
gairebé 811.620.000 pessetes de les antigues – a un club de futbol en detriment
de tanta gent com pateix la malíssima gestió d’una Generalitat que ha malgastat
tot el seu cabal públic, de present i de futur, en fastuosos esdeveniments, els
costos dels quals s’han vist duplicats i triplicats amb l’absoluta
condescendència de qui havia de vetllar pels interessos dels ciutadans de a
peu, que a la curta i a la llarga són el que més perjudicats queden com a
conseqüència d’aquestes polítiques de dilapidació de l’erari públic. Tot açò
podria ser l’argument d’una bona pel·lícula de Berlanga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada